26 d’ag. 2007

De vacances (2a Part) !


Doncs demà me'n vaig 10 dies de viatge, per aprofitar el què em queda de vacances. Ja em sap greu perdre'm la tornada a la normalitat de la gran massa treballadora, ja... Bé, jo ho faré només uns dies després, amb les màquines ja ben engreixades i amb la gent (em temo) histèrica i nostàlgica. Aquest cop tindré pc, pel què és possible que penji alguna cosa des d'algun lloc remot on em dugui l'autocaravana...

24 d’ag. 2007

Car Sharing i la petjada ecològica


Avui us posaré uns links sobre dos temes bastant desconeguts però interessants (l'ún és més pràctic i l'altre més filosòfic) Aquests dies em costa molt penjar coses, ja em perdonareu. De fet tinc molts posts a mig fer però no n'acabo cap... I ja aviso que dilluns marxo de vacances pel què estarà bastants dies sense actualitzar. Quan torni, segur que penjaré i actualitzaré moltes coses...



Car Sharing: balanç de dos anys a Barcelona.
Consulta l'informe aquí!


La petjada ecològica
Descobreix què és aquí!

23 d’ag. 2007

Pla de renovació d'electrodomèstics 2007


L'Institut Català d'Energia habilita una línia de subvenció per a la substitució d'electrodomèstics per altres més eficients.

La campanya està destinada a promocionar els electrodomèstics de classe A o superior. Els electrodomèstics classe A o superior objecte de subvenció són:

-Frigorífics, frigorífic-congelador i congelador amb classificació energètica A , A+ i A++;
-Rentadores amb classificació energètica A i eficàcia de rentat A;
-Rentavaixelles amb classificació energètica A i eficàcia de rentat A ó B;
-Rentadores i rentavaixelles bitèrmiques

L'ajut serà del 25% del cost de l'electrodomèstic fins un màxim de 85 euros.

L'atorgament de les ajudes està regulat mitjançant l'Ordre ECF/278/2007

El beneficiari de l'ajut (persona que canvia l'electrodomèstic per un de classe A o superior) serà l'encarregat de tramitar la sol·licitud de l'ajut.

Caldrà tramitar una sol·licitud diferent per cada electrodomèstic canviat.


Informació addicional

Terminis:
El termini de presentació de sol·licituds s'iniciarà el 2 d'agost de 2007 i finalitzarà en el moment que s'esgoti el pressupost assignat. En tot cas, el canvi d'electrodomèstic ha d'haver estat realitzat en el període comprès entre el 2 d'agost de 2007 i el 31 de desembre de 2007, si no s'esgota abans el crèdit pressupostari


Beneficiaris:
Es podrà acollir als ajuts regulats per aquesta Ordre tota persona física que faci un canvi d'electrodomèstic en el seu habitatge, i el substitueixi per un electrodomèstic de categoria energètica A o superior durant el període de vigència de l'ordre reguladora.


Requisits per obtenir l'ajut:

a) Es considerarà subvencionable la substitució de l'electrodomèstic actual, per un altre amb categoria energètica A o superior dins del territori català.

b) Es consideraran susceptibles de rebre un ajut per la seva adquisició els següents aparells electrodomèstics amb les següents prestacions mínimes:

- Frigorífics, frigorífic-congelador i congelador amb classificació energètica A , A+ y A++;
- Rentadores amb classificació energètica A i eficàcia de rentat A;
- Rentavaixelles amb classificació energètica A i eficàcia de rentat A ó B;
- Rentadores i rentavaixelles bitèrmiques

c) És condició indispensable que l'aparell substituït sigui eliminat del mercat. El beneficiari de l'ajut certificarà aquest requisit al propi imprès de sol·licitud.

d) En el cas que l'aparell comprat sigui retornat, el beneficiari no tindrà dret a l'ajut.


Com tramitar la sol·licitud:

1) El beneficiari de l'ajut serà l'encarregat de tramitar la sol·licitud. Les sol·licituds han d'anar adreçades a la directora de l'ICAEN i s'han de formalitzar en l'imprès normalitzat (sol·licitud).

L'imprès normalitzat es podrà aconseguir a través la web de l'Institut Català d'Energia (www.icaen.net) o mitjançant el telèfon d'informació 012.

a) Via internet (www.icaen.net): l'usuari descarregarà el programari, omplirà la sol·licitud, sol·licitarà el codi ICAEN, l'imprimirà i el signarà.

b) Via 012: l'usuari telefonarà al 012, donarà les dades requerides, i des del 012 es sol·licitarà el codi ICAEN que es comunicarà a l'usuari. L'ICAEN recuperarà el full de sol·licitud, l'imprimirà i l'enviarà al beneficiari per tal que es signi. Caldrà que en el moment de fer la trucada al 012 el beneficiari tingui a mà el seu DNI, la factura de compra de l'aparell i el número de compte on s'efectuarà l'ingrés.

2) Caldrà fer una sol·licitud diferent per cada aparell substituït.

3) Juntament amb l'imprès de sol·licitud degudament signat, els sol·licitants han de presentar la documentació següent:

- Còpia de la factura o document anàleg, pagada pel titular, en la qual es distingeixi:
-La raó social i el CIF de l'empresa comercialitzadora, amb el domicili de l'expedidor.
-Número de document.
-El tipus, marca i model de l'aparell.
-Preu de l'aparell (IVA inclòs). En cas de que hi hagi altres despeses (per retirada de l'electrodomèstic vell, de transport, etc.) caldrà que aquests s'indiquin per separat (descripció de l'operació i quota repercutible).
-Lloc i data d'emissió.
-Fotocòpia compulsada del DNI (Document Nacional d'Identitat) del beneficiari.

Caldrà una factura o un document anàleg diferent per a cada aparell comprat.

4) Les sol·licituds degudament complimentades (full de sol·licitud emplenat i signat més la documentació) caldrà que es registrin en un termini màxim de 15 dies des de l'obtenció del codi ICAEN a qualsevol registre públic, des d'on serà tramès a la seu de l'Institut Català d'Energia (Av. Diagonal, 453 bis, àtic, 08036 de Barcelona). En el cas de sol·licitar el formulari via 012, el termini de 15 dies comptarà a partir de la data de recepció del full de sol·licitud.

El beneficiari tindrà la informació dels punts de registre oficials dins la seva comarca. Si la sol·licitud es fa via internet, al imprimir el full de sol·licitud se li imprimirà un llistat amb la localització dels punts de registre de la seva comarca. Si la sol·licitud es fa via 012, juntament amb el full de sol·licitud que li serà tramès al seu domicili, se li adjuntarà un full amb els punts de registre oficials.

5) Caldrà que el beneficiari guardi còpia de la seva sol·licitud registrada i de la documentació que justifica l'ajut.

6) El pagament de l'ajut es realitzarà per transferència bancària al número de compte corrent indicat pel beneficiaris a l'imprès de sol·licitud.


Consulta de l'estat de la sol·licitud:
Mitjançant la web de l'ICAEN (www.icaen.net) o bé al 012, el beneficiari podrà consultar el seu estat de tramitació de l'expedient d'ajut. Per a fer aquesta consulta se li sol·licitarà el "codi ICAEN" que es va generar en el moment de validar la sol·licitud i que queda imprès en el full de sol·licitud. Cal tenir present que el termini del pagament de l'ajut no s'iniciarà abans d'un període mínim de 60 dies, des del registre de la sol·licitud.

22 d’ag. 2007

Actualitat barcelonina




Sí, amics, en aquesta ciutat moderna i cosmopolita mai deixen de passar-hi coses, fins i tot a l'agost. Per exemple, el què més ha impactat als barcelonins les últimes hores ha estat la mort del tauró de Tarragona a l'aquari per problemes respiratoris. Vaig entrar a diversos diaris multimèdia i era la notícia més comentada en totes. Hi ha fòrums dedicats al tema, pàgines web,... Ja tarden a fer-ne un ninotet de peluix com a souvenir.

Parlant de souvenirs, segons una enquesta a turistes britànics, la Rambla és el quart lloc turístic més decebedor del món només per darrera de la torre Eiffel, la Mona Lisa i Times Square. Els diaris estan estupefactes. I ho entenc, com no valoren aquells xiclets pertot el passeig, els coloms, les botigues de barrets mexicans, els trileros, i aquella gentada atropellant-te...Crec que el fervor de fa uns mesos per proposar La Rambla per la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO s'anirà refredant poc a poc. Per cert, que entre els 10 primers de la llista també hi ha les escales de la Plaça d'Espanya de Roma i jo les vaig trobar molt autèntiques. Clar que el què pot decepcionar no és tant el lloc com que és ple de turistes... I què s'esperaven?

Ah! Em sembla que mentre era de vacances va petar l'electricitat i van segrestar una revista humorística, però no n'estic segur, ningú en parla... Per cert, avui torna a sortir el príncep i La Leti a la portadea del Jueves. Em sembla molt bé que aprofitin el tirón arrel del tarrabastall (han doblat les vendes) En sóc un assidu lector i com a (aprenent de) politòleg he de dir que és la millor manera de saber què passa en aquest país.


Ah! Avui al tren no m'he trobat a en Víctor Morlán. A veure si demà...

21 d’ag. 2007

Tauromàquia


Reprodueixo aquí un informe del Ministeri d'Interior sobre l'afició dels toros a Espanya i per Comunitats Autònomes:

"Como algunos defensores de la tauromaquia han intentado hacer creer, los rituales taurinos no son ni el segundo ni el tercero ni el cuarto espectáculo o ""deporte"" de masas en España. Se encuentran entre los últimos puestos con tan sólo el 8% de público y el 9% en la lista de elecciones a la hora de destinar el tiempo libre.

El Ministerio del Interior, en sus últimos datos publicados (2003) ya denotaba sobre papel la decadencia de la tauromaquia en este atrasado país.
Quizás por dichos resultados, que no se volvió a incluir la tauromaquia en las encuestas de este Ministerio.
Si tenemos en cuenta la disminución de público (que conlleva a hacer más espectáculos pequeños y de menor calidad) que se viene dando desde finales de los 90 se puede imaginar sobre qué datos se deben mover ahora, año 2007.

Según estas encuestas de población, el 91,6 por ciento de los españoles no ha acudido nunca a una corrida de toros (88,9 entre los hombres y 93,7 entre mujeres).
Como no puede ser de otra manera, los resultados también muestran un descenso año tras año del público más joven. Pasando del 9,8% de la población (gente entre 55 y 75 años) al 6,2% (edades entre 15 y 19 años).
Lo que implica una falta de público que augmenta del 90,4 al 93,8 en las edades comprendidas anteriormente.

Los resultados también dan una información clara. Los aficionados son gente mayor (más de 50 años), con familia e hijos ya fuera de casa.

Por comunidades hay claras diferencias: Hay tres bloques, de alta afluencia a las plazas, de baja afluencia y de muy baja afluencia.

Entra las de muy baja afluencia están: Galicia (2,9% de la población), Asturias (4,6% de la población), Catalunya (1,8% de la población), Euskadi (5,6% de la población), Canarias (1,5% de la población ha acudido fuera de su comunidad autónoma), País Valencià (7,4% de la població) y Baleares (8,1% de la población).

Entre las de baja afluencia están:
Madrid (9% de la población), Extremadura (11,7%), Cantabria (11,8% de la población), Andalucía (11% de la población), que si bien podrían parecer comunidades "muy" taurinas, nunca sobrepasan el 13% de la población. Demostrando que la idea de que las sigue mucha gente es falsa.

Entre las de alta afluencia están:
Aragón (12,5% de la población), Castilla León (19,2% de la población), Castilla La Mancha (17,7% de la población), Murcia (13,6% de la población), La Rioja (16,4% de la población)...

Y por encima de todas las comunidades, la de más afición con diferencia es Navarra con un 24,8% de la población que ha acudido alguna vez a una corrida de toros.
Ello desmitifica tanto a Andalucía como a Madrid de su supuesta tradición taurina. Que si bien es acusada no llega ni a la mitad de la de Navarra.

Y además, por si quedaba alguna duda sobre la opinión de la sociedad catalana de las corridas de toros hay que dejar claro que el estudio demuestra que tan sólo el 1,8% de la población en Catalunya ha acudido alguna vez a una corrida de toros.
Recordemos que los resultados, además, determinan que dicha población ha acudido alguna vez pero no tiene porque ser asiduamente."

FUENTE: MINISTERIO DEL INTERIOR - ESPAÑA


¿Perquè ens volen enganyar dient que és la “Fiesta Nacional”?´El tema de l'afició als toros és només una part del problema, està clar que allò vertaderament greu és l'espectacle dantesc de la tortura i mort d'un animal en públic (i moltes vegades en presència de menors a les grades, cosa que està prohibida), però no deixa de cridar l'atenció les dades sobre assistència a les Places de toros. Els aficionats són pocs, però fan molt soroll.

20 d’ag. 2007

Estalvi d'energia a casa (Eco-consells)


Cortesia d'en Marc:

Uns quants consells domèstics per estalviar energia a través del frigorífic, un dels grans consumidors a casa nostra. Penseu que funciona les 24 hores del dia, els 365 dies de l´any! En comptes de mantenir la temperatura entre 3º i 5º, crec que seria més eficient pujar-la a 9-10º, ja que és suficient per a aliments de llarga duració (yoghourts, embotits...) i si escau el producte fresc intentar comprar-lo per a consumir en un termini més curt de temps. Això implica comprar menys i més sovint, ja ho sé, però recordeu que estalviar energia gairebé sempre comporta un canvi d´hàbits.



Frigorífics i congeladors

Tot i que la potència del frigorífic i el congelador no es gaire important, està al voltant dels 150 W, el fet de que funcioni ininterrompudament les 24 hores del dia fa que sigui dels electrodomèstics que més consumeixen a la llar.

-Les prestacions del frigorífic depenen de lloc on s’ubiqui. S’ha de afavorir la circulació d’aire per la part posterior de l’equip i allunyar-lo dels focus de calor o a la radiació solar directa. La part posterior del frigorífic i el congelador ha d’estar neta i ventilada, en condicions dolentes aquests aparells poden consumir fins un 15% més.

-L´etiquetatge energètic d´un aparell de refrigeració d´aliments depèn de diferents paràmetres. Els principals són la tipologia i el volum de cada compratiment. Hi ha deu tipologies diferents al mercat, cadascuna de les quals té una classificació energètica i un consum propis.

-Si obrim o tanquem la porta de la nevera massa sovint, o aquesta tanca malament, hi hauran pèrdues de fred que faran incrementar el consum energètic.

-Els aliments s’han de deixar refredar a temperatura ambient abans de posar-los a la nevera. Quan es vulgui descongelar un aliment per consumir-lo al dia següent, si es descongela ficant-lo en la part de la nevera en comtes de l’exterior, es tindran guanys gratuïts de fred.

-La temperatura de la nevera s’ha de mantenir entre els 3 i 5ºC, en el cas del congelador no convé reduir la temperatura per sota dels -18ºC. Per cada grau més de fred, el consum augmenta un 6%.

-Si es forma escarxa dins del congelador, s’haurà de descongelar abans que la capa de gel sigui de 3 mil·límetres, s’aconseguiran d’aquesta manera estalvis de fins al 30%.

19 d’ag. 2007

Consciència verda


Aquests últims dies he estat amb contacte amb gent i he visitat webs d'organitzacions de tot tipus preocupades pel medi ambient, la sostenibilitat, l'ecologia i per un futur millor per a tothom. Després de comprovar que hi ha moltes persones anònimes que treballen i que dediquen part del seu temps lliure a fer divulgació a través de la xarxa, he pensat que jo humilment també podria fer alguna cosa, si més no -ja que no sóc cap expert en la matèria- oferir enllaços a pàgines o reproduir articles sobre aquests temes.

El fet que el meu blog sigui personal, que es parli de música, oci, notícies, experiències personals, està prou bé, però també m'agradaria que hi hagués una porta per a reflexionar sobre problemes que ens afecten a tots, i que cada cop estan més presents en la vida diària. No és una moda, una tendència hippy per fer-se l'interessant, és la constatació que hi ha coses que fem i que hem fet malament que tenen conseqüències nefastes pel medi i per la nostra salut, però que, sobretot això, amb informació i consciència cadascú de nosaltres pot ajudar a canviar de mica en mica. Sense adoctrinaments ni alarmismes, sent el més curós possible en les fonts d'informació.

Tot aquest rollo és per explicar que he afegit i procuraré afegir enllaços a webs interessants sobre el tema de la sostenibilitat (medi ambient, alimentació, estalvi d'energia, contaminació) i intentaré intercalar (de tant en tant, tampoc vull donar molt la tabarra), entre els meus posts egocèntrics i hedonistes, algunes reflexions sobre canvi climàtic i medi ambient.

16 d’ag. 2007

Glam Block


He descobert una cosa bastant emocionant. En el perfil que tens com a blogger, pots posar els teus cantants, pel.lícules o llibres preferits. Bé, doncs l'altre dia vaig descobrir que si hi cliques a sobre vas a una pàgina on hi surten els blogs de tota le gent que comparteix amb tu aquell cantant, peli o llibre preferit. I és divertit perquè poden ser bloggers de qualsevol part del planeta. He curiosejat per algun d'ells i clar, és com entrar en vides alienes. Penso, algun d'ells serà la meva ànima bessona, o el doble que es diu que tots tenim en algun lloc de la Terra? Normalment no, són gent molt "variopinta" perquè només hi ha un criteri en comú, però pots passar una bona estona descobrint gent i històries interessants.

---------------------------------------------------------------------------------

Vas de safari i et trobes amb aquesta impressionant batalla...


--------------------------------------------------------------------------------

La Cançó del dia:

David Bowie- Rock and Roll suicide

Un clàssic, un mite. David Bowie, nascut com a David Robert Jones, i que es va canviar el cognom perquè era igual que el del cantant dels Monkees, va néixer a Londres el 1947, i durant la seva llarguíssima trajectòria ha tocat gèneres com el folk, el rock, el soul, la música electrònica i el Glam rock, segurament l'etiqueta que més l'ha marcat com a artista per al públic en general, però que no deixa de ser una curta etapa de la seva carrera.

Segurament aquesta fama es deu en part al disc The Rise And Fall Of Ziggy Stardust And The Spiders From Mars, clar exemple de la seva capacitat per reinventar-se i adaptar-se a les tendències musicals, moltes vegades anticipant-se a elles i raó per la qual és conegut com El Camaleó. Un dels fets més famosos de la seva biografia va passar quan en un accident quan era estudiant li van ferir un ull que li va fer canviar de color, passant del blau al verd gris, a més de la paràlisi dels músculs de l'iris de l'ull esquerra. Bé, d'una desgràcia com aquesta ell en va fer una més de les seves peculiaritats.

Aquest disc, deia, és un àlbum conceptual que representa la història d'una estrella de rock vinguda d'un altre planeta a qui va anomenar Ziggy Stardust, batejant a la seva banda d'acompanyament com The Spiders From Mars. Es va convertir en un dels discos més influents de la història del rock.

I d'entre totes les cançons, per a mi en destaca una que és pura passió, pur drama: Rock 'n' Roll Suicide. Bowie ha dit que està relacionada amb la tradició de la "chanson" francesa (!) mentre que altres musicòlegs opinen que és una cançó d'avantguarda, avançada per l'època, i la lletra té referències de Manuel Machado (!):"Time takes a cigarette..." tret dels Cantos flamencos, i de Jacques Brel: "Oh no, love, you're not alone" de la seva cançó Jef.

Sobre la música, és pur glam, amb guitarres, piano, baix i batería, i tot plegat amb l'acabat final d'unes cordes en el clímax que posen els pèls de punta.

El vídeo és una magnètica actuació en directe que deixa en mal lloc a molts artistes joves actuals que es creuen qui sap qui...





Títol: Rock 'n' Roll Suicide
Intèrprets: David Bowie i els Spiders from Mars -Trevor Bolder, Mick Ronson i "Woody" Woodmansey-.
Àlbum: The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars (1972)
Tall núm. 11, 2:57 min.

13 d’ag. 2007

Històries Farmacèutiques III


Extretes del Blog Vida Surrealista:

"Veréis, cuando uno va en el metro, por la calle o come en un restaurante, mira a su alrededor y cree que la gran mayoria de gente es normal, pero eso no es así. Es todo una ilusión óptica, porque cuando trabajas en una farmacia te das cuenta de que en realidad, esa gente que parece tan normal, en el fondo (y otros ni siquiera en el fondo) son raros...Es decir que los normales somos son minoría. Y todo esto os lo digo sin pensar ya en la cantidad de hipocondriacos y automedicados que se pasan la vida en la farmacia...porque estos al menos le dan vidilla al trabajo. Yo me refiero a la gente en general, a esos a los que les dices: hola buenos días, y tu esperas que te respondan: hola, dame una caja de aspirinas, cuando realmente lo que te dicen son cosas como:

- ¿Haceis fotocopias?
- ¿Teneis pilas?
- ¿Vendeis riñoneras?

Casos como estos, a diario... pero a mi los que más me gustan son esos que vienen sólo una vez en la vida...

- Verás yo es que estoy a régimen, y hoy me he pesado y habia adelgazado 2 kilos, pero me he ido a poner el pantalon de siempre y no me cabia! entonces no se si esto es algo normal que ocurre al adelgazar o puede ser que me haya encojido el pantalon... Vamos a ver cariño, de verdad me estas preguntando esto en serio? te habrá encojido el pantalón, a mi que me cuentas!!!

- Hola, (hablandome bajito para que los demás no se enteren) yo es que tengo picor de lengua, y queria saber si tenéis algo para eso... No te rias no te rias!!!! No señor, para eso no hay nada, lo mejor que puede hacer es rascarse...

- Buenos días, me da una caja de preservativos... (se la doy)...¿Y sabe de algún motel por aqui cerca? Pero hombre de Dios que son las 11 de la mañana...

(A mi compañero) - Hola, verás es que me ha salido una alergia así por la zona del pecho...mira mejor te la enseño (acto seguido la mujer se levanta la camiseta y nos deja ver su pequeño-y-que-oculta-poco sujetador, quizá y sólo quizá para que admirásemos sus no-sé-si-recién operadas tetas) Pues sí sí bonita alergia...digo...que sí es una alergia vamos, que tiene toda la pinta...a ver que la vea más de cerca...

ACLARACIÓN: las frases en cursiva son sólo pensamientos que en ningún caso se le dijeron al cliente, más por el interés por conservar mi empleo y por mi absoluta profesionalidad, que por mi sentido común (del que conservo poco) o mi discreción (inexisente).

----------------------------------------------------------------------------------

Llega una mujer a la farmacia y te pide un FRENADUL. Tú, por tu experiencia sabes que el frenadul como tal no existe, y que la mujer te está pidiendo FRENADOL, asi que le preguntas ¿frenadol? y ella te dice: eso! con una sonrisa porque la has entendido a pesar de su absoluto...digamos...desconocimiento de los antigripales a la venta. También puede darse el caso en que la persona en cuestión se cabree porque le has corregido, y en muchos casos, porque después de tu corrección, sigue siendo incapaz de decirlo bien...pero bueno, centrémonos en los casos en que sale bien...
De esta forma, con sólo un poco de experiencia y, como he dicho antes, un pelín de morro, puedes quedar como sabio en un momento, simplemente adivinando lo que el paciente toma o reclama. Pero claro, hasta aquí la teoría, luego se dan los casos en que ni por asomo se parece lo que dicen a lo que buscan y tú pues no puedes evitar reirte. Ejemplos:

Lizpotrina: Lizipaína
Fumol: Flumil
Chicles no-se-qué-dent: Caramelos smint
Licolina: Lizipaína...
Fumacil: Fluimucil
Sipofosasino: Ciprofloxacino
Lizaina: Lizipaína joder
Caramelos ocalitas: Riccola de eucalipto
No-se-qué-sal: Radio-salil
Lizi...cralina?: LI-ZI-PA-Í-NA!

O luego también tenemos el clásico ejemplo de: no me sé el nombre pero se que la caja es azul, o también: no me se el nombre ni para que vale pero se que las pastillas son blancas... Que si encima el cliente te mira mal por no saber qué te está pidiendo, te entran ganas de estrangularle y atiborrarle a pastillas blancas, pero eso sí, solo las que vengan en caja azul.
Y luego ya está el colmo absoluto, en que entra una mujer y te dice: es que no me acuerdo para que lo tomaba ni el nombre...pero espera que piense...si si, la caja era... cuadrada!
Y tú te quedas como: cuadrada de veras?? Dios, hasta donde llega la tecnología!

---------------------------------------------------------------------------------

Parece ser que la gente cree que cuando un farmacéutico dice : no, necesita una receta, esta queriendo decir: te lo vendo según la historia que me cuentes, cuando lo que en realidad significa es: que no cojones, que no me cuentes tu vida...Pero a pesar de esto, ellos siguen contándote que es que su padre es médico, que "venga si a ti no te va a pasar nada" o que "o me lo das o te pongo una hoja de reclamaciones" A lo cual te dan ganas de responder: "pues si tu padre es médico que te haga la receta", "a mi a lo mejor no, pero como sigas insistiendo al que le va a pasar algo es a ti" o "porfavor, pónmela y que así quede constancia de que hago bien mi trabajo!". Por supuesto luego llegan esos ante los cuales te tienes que quitar casi el sombrero porque su forma de perdírtelo es tan sútil que te entran ganas de dárselo sólo por todo lo que se lo han currado. Vease el ejemplo:

- Mmmm (pensativo) me das...un paquete de chicles...unos caramelos para la garganta...y... ejem...un viagra.

Que claro, cómo me voy a dar cuenta de que no trae la receta si antes me ha pedido unos chicles y unos caramelos!! Que estrategia más bien montada de verdad... te los debes llevar a pares así eh?

Después también está el que se cree directamente que es que eres subnormal:
- Aaaah que es con receta... ya entiendo ya... ¿y no me puedes enseñar la caja para que la vea?
Claro hombre claro, ahora mismo la saco y te la enseño, pero no me hagas trampas y te lo intentes llevar eh pillín?...

Luego está la estrategia de presión, que se creen que cuanta más gente entre a pedir lo mismo al final a alguno se lo acabarás dando. Por eso, si entran en menos de diez minutos primero la hija, luego el novio, después la madre y por último el padre pidiéndote el mismo medicamento, todo el mundo sabe que cuando entre la abuela se lo darás sin receta, cuando lo más probable es que digas: mire señora, que no se lo voy a vender, y dejen ya de entrar por turnos que les estoy viendo a todos juntos en la acera de enfrente."

10 d’ag. 2007

Etrúria IV (i política)















Quatre últimes fotos del viatge: Arezzo, poble desconegut, Montepulciano, i palau genovès (això és ja la Ligúria).

A l'apartat de notícies n'he penjat una sobre una OT de polítics que faran properament per internet. Es tracta de buscar al futur president del Govern. S'ha fet un càsting, amb gran presència de dones, per cert, i els escollits protagonitzaran una campanya electoral on sols un serà el guanyador. Tot plegat, molt a l'estil americà, oi?. Diu la notícia:

"Los candidatos competirán durante un mes y medio a lo largo de las cuatro vueltas en las que se dividen estas elecciones. En la primera ronda se seleccionarán 300 aspirantes, en la segunda 50 y así sucesivamente hasta quedar tres finalistas.

Para superar las pruebas, los concursantes insertarán las fotos y los textos que se les exijan en las diferentes competiciones a las que serán sometidos para que los votantes las puedan ver y votar en consecuencia. Los participantes deberán superar feroces debates y las enrevesadas campañas de sus rivales directos para llegar a la meta: ser elegido presidente.

Un concurso que sólo tiene un ganador - que ganará 8.ooo € -y cuyos participantes podrán contar con un asesor de campaña política y electoral perteneciente a la asociación de consultores políticos.


La final de esta gran gimkana se desarrollará en un debate electoral a tres bandas. Los tres aspirantes finales aspiran incluso a ser recibidos por el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, y por Mariano Rajoy, que ya han recibido la invitación de la organización."



Està previst que si té èxit pugui passar a format televisiu. Però el què em crida més l'atenció és que el programa compta amb la col.laboració de l'Associació Espanyola de Consultors Polítics. I aquí és on es demostren les limitades sortides d'aquesta professió (sortir en un reality?). En fi, com a -presumpte- consultor polític he de dir que la idea és si més no original, i el resultat pot ser o un descobriment de la feina de consultor polític per a molta gent, o una autèntica presa de pèl. Estarem atents (o no).



Per acabar, i amb certa relació amb aquest tema, "Còmic i política", un Powerpoint interessant:

9 d’ag. 2007

Viatjant...


Avui m'ha passat una cosa curiosa. El tren ha arribat amb una hora de retard (bé, això no és una curiositat, és una tocada de nassos), circumstància que jo he aprofitat per dormir, tot sigui dit, ja que m'ho solc prendre amb filosofia a aquestes alçades de la pel.lícula.. Això sí, amb l'aire acondicionat a tota pastilla, cosa que no s'entén gaire amb el temps fresquet i plujós que feia al matí. Deu tenir alguna cosa a veure amb l'incident de l'altre dia quan 400 persones es van quedar tancades més de dues hores en un tren a 30 graus. Han pensat: que vagin amb retard, però que almenys no ens puguin dir que feia molta calor...

El fet és que arribant a St. Andreu Arenal, han dit pels altaveus que degut a problemes tècnics a Sants els trens anaven amb retard (després de dues hores ja ens n'havíem adonat!) i que a aquesta estació hi havia connexió amb la línea de metro i de busos. Inmediatament, una gentada ha baixat del tren, deixant-lo gairebé buit. Jo m'he quedat assegut. Al cap de 20 segons, el tren ha reemprès el recorregut fins a Sants amb normalitat, lentament però sense parar. Una senyora molt xerraire -massa- que tenia al costat i que parlava amb una amiga que tenia al davant com si ho fés amb toto el vagó, deia: clar, és que el senyor no ha dit que baixéssim tots del tren, sinó que hi havia retards i que aquí hi havia metro... Jo he pensat el mateix, que en són de llestos, s'han tret de sobre més de la meitat del passatge abans d'arribar a Sants perquè no col.lapsessin més l'estació ni les finestretes d'atenció al client... Quan he arribat, he demanat el justificant per la feina i la devolució del bitllet i llestos.

-------------------------------------------------------------------------------

Sentia per la ràdio un professor de comunicació que parlava de la mentida (i estic canviant de tema encara que pugui no semblar-ho)i ha explicat una cosa que m'ha cridat l'atenció: Per saber si algú fingeix quan riu, fixeu-vos en els ulls. Si aquests no riuen, menteix, actúa. perquè el mecanisme cerebral fa: curva la boca i es queda tan ample (no pensa en què quan riem o somriem espontàniament també se'ns tanquen els ulls)

8 d’ag. 2007

Etrúria III












Unes imatges més de la Toscana (Paisatge sienès, Pitigliano, Sant Gimignano i Villa Torrigiani). La veritat és que el paisatge és espectacular i divers. Vaig passar per boscos frondosos, erms, conreus de cereal,zones d'aigües termals,i sempre amb xiprers a la vora dels camins. I es menja molt bé, l'oli i els formatges són excel.lents, i fan plats senzills amb rúcula i amb tòfona, per exemple, deliciosos. El vi, molt present a tot arreu, és bò, però mai igualarà un Penedès o un Rioja...

En tornar, i si no ho dic rebento, m'he trobat que hi ha persones que et diuen el què hauries d'haver vist i el que t'has perdut. Oh! no has anat a veure ni el David ni La Galeria dels Uficci? Sacrilegi!! Doncs no, hi ha moltes coses a veure i a l'hora de triar també busco prioritzar llocs menys massificats (i cars) i on no hagis de fer cua (amb la soleiada que queia!) Per exemple, vaig anar a veure una exposició en un palau molt bonic sobre Cézanne i els impressionistes que em va encantar. I estàvem envoltats d'aborígens!

Per cert, fa dies que estic enganxat a un canal de televisió alemany de la parabòlica. Més concretament a un parell de programes que fan als vespres. El canal es diu N24 i aparentment és una tv de notíces 24 hores, però sempre que el poso, aproximadament a la mateixa hora, m'apareix una noia rossa molt alemana que presenta un programa sobre... cadenes de muntatge! "Sujuro", expliquen el procés de fabricació d'un producte des de l'inici fins al final, però l'estrella del programa són les cintes de la cadena de muntatge. Em tenen hipnotitzat. Després d'aquest en fan un d'ingenieria on es passen una hora analitzant la construcció d'un pont, posem pel cas. Crec que estic començant a tenir hobbies de jubilat, serà l'edat?

--------------------------------------------------------------------------------

La Cançó del dia:

LOVE - Old Man

Aquest grup dels 60, liderat pel magnètic Arthur Lee, era el més cool i underground dels grups de Los Angeles, i el seu tercer disc Forever Changes s'ha convertit en un mite i una influència per a molts músics posteriors. És un àlbum menys psicodèlic que els precedents i es basa en guitarres acústiques , baix i bateria, però té uns arranjaments orquestrals inèdits a l'època que el fan únic. És un mosaic que aglutina cançons delicioses com Andmoreagain, d'altres amb aires flamencs (Alone again or)i algunes amb canvis de ritmes constants (The good humor man...) sempre sota la influència de l'àcid que es fa notar en les juxtaposicions, la forma de tocar i combinar instruments,...

Però la cançó que més m'agrada de l'àlbum i el grup és una senzilla melodia, inspirada segons sembla en la 'Troika' de Prokofiev, i que comença amb una guitarra i un baix deliciosos on s'hi afegeix la veu aguda, quasi en falset, però profundíssima de l'Arthur Lee que canta de forma molt evocadora, com si vingués d'una altra època, i la música evoluciona i s'afegeix emoció i notes de piano fins que lentament es va difuminant fins desaparèixer...

El vídeo és d'una actuació de Lee com a solista l'any 2002, ell està bastant perjudicat per la "mala vida" i la seva veu no sona com en el seu millor moment, però us podeu fer una lleu idea de la bellesa de la cançó. Va morir l'any passat.



Títol: Old Man
Àlbum: Forever Changes (1967)
Intèrpret: Love (Arthur Lee, John Echols, Bryan Maclean, Ken Forssi, Michael Stuart)
Tall núm. 5, 2:57 min

Escolta Alone again or! , una altra de les grans cançons de l'àlbum.

7 d’ag. 2007

La vida "Perra" de la Holiday


Ja fa temps vaig dir que volia parlar de la vida de Billie Holiday, la més gran cantant de jazz, i fins i tot vaig posar a l'apartat de temes pendents "La vida perra de la Holiday". Doncs abans d'ahir vaig trobar un article de Diego A. Manrique a El País que precisament es titula així. Ja se'm copien els títols i els temes, estic començant a esdevenir un referent... ;-) Ja que m'hi ha fet pensar, reprodueixo algun paràgraf del text, però abans unes ratlles per situar-nos:

Als últims anys trenta i primers quaranta Lady Day, com la va batejar el saxofonista Lester Young, meravellava amb la seva veu sensual de corneta i el seu fraseig encara avui inigualat, a les millors orquestres del moment als Estats Units. Era la reina del jazz, la dona que va fer de la veu un instrument més dins aquest estil. Ara, per arribar a allà va haver d'aguantar tot tipus d'humiliacions per la seva doble condició de dona i negra. Obligada a entrar per la porta de servei dels locals on actuava, estafada per empresaris i discogràfiques, Billie Holiday es va ficar de ple en l'heroïna i l'alcohol, en una carrera cap a la mort accelerada per l'assetjament de la policia antidroga i per la seva tendència a les relacions sentimentals destructives. Va morir en un hospital l'any 1959 quan estava arrestada per possessió de droga.


'Amb Billie', és una biografia coral acabada de publicar, i relata les misèries de la cantant a través del testimoni de nòvios, músics, amigues, xulus i policies.


El seu nom és sinònim de cantant de jazz, si parlem d'estereotip: artistes d'existència turbulenta, criatures infelices però amb una rara capacitat per a commoure l'oïdor sensible. Coma a model expressiu, és seguida per moltes aspirants a dives, i hi ha molt material per estudiar de Billie: a part dels seus numerosos discos, proliferen llibres que analitzen el seu art, i sobretot, la seva vida.


Billie inclús va dictar una autobiografia el 1956, Lady sings the blues, popularitzant aquest subgènere tan nordamericà dels retrats confessionals, on el pecador exhibeix els seus vicis i demana perdó. Però el material no era fiable: Billie mentia sense complexos i tenia molta imaginació. A més, el periodista que va recollir les seves vivències buscava un perfil tòpic i l'editorial va eliminar passatges per evitar querelles. Més tard, als setanta, una fan, Linda Kuehl va realitzar unes 150 entrevistes per una biografia que mai va sortir a la llum, però el material de la qual va descobrir una editora britànica, que publica ara seleccionat amb el títol de 'Amb Billie', on es relata la seva tortuosa vida als guettos, al submón del jazz o a la bohèmia, entre la Gran Depressió i finals dels cinquanta. Parlen nòvios, amigues, músics, agents de narcòtics, proxenetes, admiradors: ella era una llum poderosa que atreia tot tipus de borinots, inofensius i verinosos.

Tot el què sabíem -o imaginàvem- sobre Billie Holiday sembla un pàlid reflexe de la realitat. Criada al carrer, es va dedicar a la prostitució i va quedar marcada per les lleis d'aquell negoci: solia casar-se o emparellar-se amb proxenetes violents i lladres. La gravació clandestina d'una conversa telefònica amb el seu últim marit, Louis McKay, revela que era considerada com una caixa enregistradora: "Todas las mujeres que he tenido eran grandes personas, buena gente. Y ella va por ahí regalándole el coño a cualquiera...yo no trabajo así. ¡Yo me dedico a vender!". Esfereeix pensar que McKay quedés com un heroi en la biografia dictada per la pròpia Holiday.

Per als homes de Billie, el problema era la seva dificultat per a generar diners. En ser engarjolada per drogues, va perdre la targeta necessària per actuar als lucratius locals nocturns novayorquesos, el què la va empènyer a viatjar a ciutats on tocava amb inexperts músics locals i a realitzar gires desastroses com la que la va dur al sud d'EEUU, cantant davant de gent que no apreciava el seu art. Quan hi havia dòlars, regnava el dispendi. Aparentment, McKay comprava fins a un quilo d'heroïna per a tothom. Billie era una yonqui atípica: després de grans festins, podia passar temporades sense consumir. Malauradament, s'havia convertit en l'addicta més famosa del pais i això la feia objectiu fàcil pels policies, a vegades conxorxats amb els traficants o amb els seus propis amants. Les humiliacions van ser constants: les autoritats exigien que es declarés "delinqüent" cada vegada que entrava o sortia del país.

El llibre ofereix mil detalls sòrdids. Ella podia seduïr a ambdóss sexes però va arribar un moment que la seva foradada figura -solia anar despullada pels camerins- espantava inclús a qui acudia amb ànsies carnals. El miracle es repetia quan sortia a l'escenari: amb la seva veu espessa i lànguida, fins la cançó més tonta desprenia sensualitat, saviesa, emoció. Era, una vegada més, Lady Day"


DIEGO A. MANRIQUE - 05/08/2007



Strange fruit:

Segurament la meva cançó preferida d'ella sigui Don't explain (per les implicacions personals que té -parla de la infidelitat d'un nòvio seu- i la manera tan sentida que tenia de cantar-la) però he trobat aquesta gravació estemidora de l'ocàs de la seva carrera, on canta el seu gran èxit Strange fruit -una implacable denúncia del racisme americà de l'època- on el seu deteriorament físic (aquesta mirada perduda!) no li impedeix mostrar una sensibilitat i una capacitat per transmetre fora del què és comú.


6 d’ag. 2007

Etrúria II





Aquí unes fotos de Florència, Lucca, Siena i Badia a Pasignano, respectivament. En el següent post més.

He llegit una carta d'un lector de diari que m'ha semblat interessant, en reprodueixo un tros:

"Vivimos en un país de servicios en el que -incoherencia supina- nadie quiere servir a nadie. Siempre se ha querido justificar esta nefasta actitud a partir del tópico de que en cada uno de nosotros hay en realidad un reyezuelo frustrado, un monarca en ciernes.

Esta autosuficiencia regia, ese rebosante orgullo de corte numantino y esas ganas generalizadas de mandar y no ser mandado explicarían, en parte, esta sosería crónica y esta inapetencia vital a la hora de atender y servir a los demás.

Parece que, en lo más hondo de nuestro ser, sigamos creyendo que servir al otro hará menguar nuestra autoestima en la misma proporción y longitud. "Tanto doy, tanto pierdo", nos mentimos en voz baja.

Así, instalados en esta confusión voluntaria, no nos queremos acordar de que, nos guste o no, somos seres interdependientes por naturaleza. Todos dependemos de todos y, por tanto, de un modo u otro, vivimos de y para dar servicio a los demás. Tanto doy, tanto gano."


Jo crec que hi ha una part de raó en el fons del tema -encara que la forma de plantejar-ho sigui discutible- perquè no sóm gent especialment servil i abnegada amb els que vénen de fora, és cert, i en canvi quan anem a fora ens agrada que ens tractin molt bé...

Podem obrir un debat (en sóc especialista)...

---------------------------------------------------------------------------------

Per cert, la secció de notícies es torna a actualitzar a partir d'avui, i he posat vídeos nous a l'apartat de Vídeos d'impacte, també he renovat les cançons del dia i finalment he canviat la pregunta de l'enquesta; hi ha fins el dia 27 per contestar!

5 d’ag. 2007

Farmàcia II


Mentre ordeno fotos i poso una mica d'ordre per retornar al dia a dia, més Històries Farmacèutiques del blog
Vida surrealista




"Lo malo de que la gente sepa que trabajas en una farmacia es que te pueden hacer preguntas como:

- ¿Y cómo sabéis los farmacéuticos que talla de condones dar cuando os los piden?

Ante el abanico de posibilidades para responder que se abre cuando te sueltan algo así, tienes que elegir. Porque a ti se te ocurre responder:

a) Fácil. Saco el metro y mido. Primero longitud...ahora perímetro... uy uy me da a mi que este te va a estar grande...

b) Por la cara, se nota perfectamente. Por ejemplo tu tendrías la pequeña.

c) Tenemos un probador en la farmacia

Y sin embargo, como a la persona que te lo ha preguntado la acabas de conocer te limitas a reir y decir: "si necesitas una talla mayor, lo normal es que seas tú el que lo diga"

Pero lo bueno de que la gente sepa que trabajas en una farmacia, es que con tus amigos que también trabajan en otras, puedes comentar anécdotas y experiencias. Y si te aburres durante la comida puedes empezar a hablar de lo que les pasa a ellos en las suyas o de las historias que han oido. Así, una de las historias más famosas que corren por mi facultad, y que quién sabe si será cierta o sólo una leyenda urbana es esta:

Por supuesto, los farmacéuticos no somos ajenos a las equivocaciones y muchas veces por error nuestro damos algo que no es lo que nos están pidiendo. Eso le pasó a un chico al que una señora mayor le pidió unos tapones. Él, sólo Dios sabe porqué, en vez de entender tapones oyó condones. Es algo que puede pasar perfectamente. No os extrañeis. No sabemos que factores influían en su atención en ese momento y por tanto no entraremos a juzgarle aquí. El chico un poco extrañado de que alguien de tan avanzada edad le pidiese unos condones se los dió sin atreverse a preguntar más, y la mujer se fue a casa pensando que lo que había comprado eran unos tapones para los oídos. Claro, imaginaos la sorpresa al día siguiente, cuando la señora se presenta en la farmacia, con un condón colgando de cada oreja y dice algo así como: "mira, que ayer me vendisteis estos tapones, pero que es que yo sigo oyendo igual..."


También me gustaría dejar algunas cosas claras, que parecen tonterías pero que la gente pues parece que desconoce:

1) En la farmacia no se mandan postales. Por desgracia aún no tenemos un buzón de correos instalado, no creo que se haga, pero en el supuesto caso de que pongan uno se les avisará con el debido tiempo.

2) Ya sé que en la publicidad de las cremas, sobretodo en los anticelulíticos, aparecen prendas de ropa para evidenciar la pérdida de peso. Pero si te gustan los pantalones que salen en la caja no vengas a la farmacia. Porque NO los vendemos.

3) Tampoco tenemos cepillos para los abrigos. Es raro sí, pero que quieren que les diga. En mi farmacia es que trabajamos con poquitos artículos para el cuidado de las prendas de vestir.

4) Y por último, pero no menos importante. No revelamos fotos. No me traigas los carretes de las vacaciones en Benidorm, porque lamentablemente lo único que podré hacer con ellos será metértelos por el...ejem Que lo siento mucho, pero ¿a que no voy yo a la tienda de fotos a preguntar si venden aspirinas? Pues esto es lo mismo.

3 d’ag. 2007

De tornada! (Etrúria I)


Ahir vaig arribar de La Toscana.

I avui a les 9 ja estava a la feina. Això meu és un no parar. Estic encara mig estabornit, no m'acabo de situar. Menys mal que tot està tranquil per aquí.

Podria explicar moltes coses del viatge a aquesta meravellosa regió italiana; de moment, per fer un tast, us comento coses sobre allò que em venia al cap en pensar en aquesta Itàlia preconcebuda i que se m'han confirmat:

-La MAMMA. Existeix, i no només a les pel.lícules neorrealistes dels 40 i 50. La vaig veure en una piscina a Monteriggioni, cuidant de tres nens que semblava que no havien vist aigua en la seva vida. Una dona contundent, de faccions arrodonides, amb uns ulls desperts que estaven a tot arreu per controlar les tres esverades criatures en tot moment, dient-li a cadascú el què tocava en cada instant. Em va fascinar, com també la figura del marit, un home poca-cosa, esquelètic i difícil de mirar -per no dir lleig- que no tenia res a fer davant la força maternal de la seva partenaire...

-Les discussions. A Florència, en un carrer estret, dos homes discutien enèrgicament, amb crits i gestos exageradíssims, sobre qui sap què. Algú va dir: ja tardavem a veure dos italians discutint. Si no, no semblaria que fóssim a Itàlia.

-LES MOTOS. Estan pertot (també s'ha de dir que hi ha molta bicicleta)Però on la meva imaginació esperava trobar Vespes, hi havia Piaggios, moltes d'elles models antics de tres rodes que duen darrera una espècie de cubeta per carregar paquets o pesos. Vaig pensar que per treballar i transportar coses dins les ciutats i els pobles de carrers estrets era ideal...


Ah, i això no és que ho esperés, però em va cridar molt l'atenció una dona que baixava per un carrer empinat de Cortona (res extrany, doncs en aquest poble- ple de turistes americanes en sabata de taló que visiten emocionades els escenaris de la pel.lícula Bajo el sol de la Toscana- només hi ha UN! carrer totalment pla). Aquesta dona, vaig pensar, és la reencarnació perfecta de l'adjectiu espigada, que alguna vegada he trobat en novel.les i que se'm feia difícil imaginar: ara ja no, per a mi espigada és aquella dona, eixuta, primíssima, amb un vestit que mostrava unes cames quilomètriques, amb una cara allargassada i mitja melena fosca.

Bé, per ser el primer dia ja n'hi ha prou. En properes edicions, més històries Toscanes (i alguna foto també)