31 de des. 2007

BON ANY!





El meu primer cap d'any a la xarxa...




Jo felicito amb hores d'antel.lació perquè no sé si el dia 1 estaré per fer massa comentaris...

Respecte al post anterior, dir-vos que tot ha anat bé aquests dies, m'he recuperat molt bé del viatge accidentat, molts àpats, compres,etc. M'he tornat a costipar, això sí, però de moment no trobo a faltar la freda i extranya Brussel.les. De fet, passejant pels pobles i ciutats de Catalunya et fixes més en les diferències i peculiaritats de cada lloc. Per exemple: com és possible que la capital d'Europa sigui una ciutat tant poc adaptada per a persones amb mobilitat reduïda? A molts transports públics no hi ha ascensors, els edificis i les voreres estan plenes de desnivells i obstacles,... Per no parlar de la merescuda fama de país poc ecològic que té Bèlgica: No separen la brossa orgànica, les seves empreses són de les més contaminants del vell continent, i hi ha molt malbaratament d'aigua i de recursos, com en el cas dels milers d'avets que lliguen a les faroles com a decoració nadalenca particular (si, si, un avet sense cap mena de garlanda, ni bola ni res, lligat amb una corda a una farola: Aquest és el sentit de "decoració" dels belgues) i que fa com mal als ulls, primer perquè és poc estètic i segon perquè és una bestiesa,... I podria continuar, però tampoc seria qüestió de fer-se massa el xulo que a casa nostra hi ha moltes coses que no funcionen o que són absurdes, com ara el nivell dels salaris,...

Ja m'estic enrotllant innecessàriament...

BON ANY!

26 de des. 2007

RYANAIR: Història d'un malson


El diumenge em vaig llevar i em vaig dir a mi mateix: No m'ho puc creure, no em pot haver passat això. ..I el què havia passat es remunta al dijous dia 20, el meu últim dia de feina a Brussel.les abans de vacances. Intentaré explicar-ho tot detalladament però de la manera més resumida possible.

El dia abans de marxar vam fer una festa d'aniversari al pis, fantàstica, uns quants amics de la feina -i algun invitat-, una copeta i molt bon menjar (arròs i pastissos portuguesos, amanides "mallorquines" i macedònia feta per mi) Però clar, després va tocar rentar i endreçar i, encara que tenia la maleta gairebé feta, vaig dormir poc. L'endemà vaig anar a treballar dues hores i després a buscat el bus cap a l'aeroport. Fins aquí tot normal. Però hi havia molta boira...

Ja a la fila de la porta d'embarcament, veiem sortir l'avió a Carcassona (programat uns minuts després del nostre) i després... el silenci. Passava el temps i ningú deia res. Era evident que hi hauria retard. Ens van comunicar que en comptes de les 15:15 sortiria a les 20:30 i vam anar a menjar alguna cosa al bar de l'aeroport. Quan vam aconseguir entrar de nou a les portes d'embarcament (no va ser fàcil) vaig veure que no havia sortit cap vol més, molts d'ells estaven "delayed". En un parell de casos, van dur autobusos per dur la gent a l'aeroport de Lieja (a unes 2 hores d'allà) on semblava que no hi havia boira, entre ells uns passatgers que anaven a Madrid i que sortien a les 20h; una hora més tard se'ls enduien cap a Lieja. D'altres, vèiem com anunciaven que els cancel.laven (la paraula més temuda). I nosaltres què? Ens van comunicar -el personal de seguretat, doncs ni per megafonia ni per les pantalles existia el nostre vol- que no s'havia cancel.lat i que aniriem a Lieja, vés a saber quan. I a esperar. Parlant amb familiars a Girona vaig saber que el vol Girona-Brussel.les s'havia desviat a Lieja i que segurament tornariem amb el mateix avió. Amb tot això, un grupet de catalans ens vam ajuntar, per allò de sentir-nos acompanyats...

Finalment, passades les 11 de la nit i quan gairebé no quedava ningú a l'aeroport, va i ens diuen que el nostre vol s'ha cancel.lat. Recollim les maletes, emprenyats (perquè han esperat fins aquesta hora per dir-ho?)i anem a fer cua perquè ens retornin els diners i ens ofereixin una alternativa, però...Déu meu! Hi ha centenars de persones fent cua. Arriben veus que no hi ha cap vol a Girona fins passat Nadal, i també ens diuen que per reclamar la devolució no cal esperar-se; s'ha de fer per internet. Total, que els que hem estat més o menys en contacte totes les hores d'espera decidim que la millor solució és llogar una furgoneta i anar junts cap a Girona per carretera (som 7 en total, quatre noies i tres nois) Agafem taxi i, descartat buscar hotel a Charleroi, ens repartim entre les dues cases dels únics que vivim a la capital. Jo aviso a la meva companya de pis i duc tres persones a dormir. Tot comença a ser una cursa contra rellotge.

L'endemà ens trobem tots a l'estació de Gare du Midi. Mirem trens: cap plaça disponible (ni en primera!) fins a Catalunya durant tot el cap de setmana, des de qualsevol punt de Bèlgica, ni que sigui fent trasbord... descartat. Mirem cotxes de lloguer: tots agafats...Però a última hora una monovolum de 8 places es cancel.la a Hertz! Podem sortir al cap d'una hora del centre de Brussel.les. Trasllat i esmorzar. i comença la segona part de l'aventura...

Resulta que la companyia no permet arribar a Espanya i ens hem de quedar a Perpinyà. Calculem unes 13 hores de camí amb parades, però acaben sent 16! Ens trobem boira (més boira!), aigua-neu, retencions, accidents, peatges, la nit...I ens hem de turnar els nois al volant, que som els únics que conduïm. Parem cada tres hores aproximadament però el viatge es fa llarg i pesat, algú proposa jugar a alguna cosa, però no estem massa animats. Arribem a Perpinyà i uns quants familiars ens duen a Girona i/o Barcelona. A mi no em poden venir a buscar i em quedo a un hotel a Figueres, on també es queda una de les noies. Arribo a l'habitació a les 3 de la matinada. Per fi... A les 8 del matí un gos bordant a la meva planta em desperta. Truco a recepció. No m'ho puc creure! (què fa un gos tancat en una habitació d'un hotel?) Se l'enduen però ja no puc dormir. Faig un bon esmorzar de bufet i a les 12 el meu germà em vé a buscar des de Manresa.

Arribo a casa a les 14:30 del dissabte 22 de desembre, 52 hores després d'haver sortit de Brussel.les en direcció l'aeroport.

Ja fa uns dies que duc vida "normal", he celebrat el Nadal i tota la resta, però quan em poso al llit no puc deixar de pensar en totes les hores que vaig perdre; i perquè no dir-ho, els diners que em va costar tot plegat: bitllet -no és senzill el tràmit de devolució de l'import, triga unes tres setmanes i jo encara no estic segur que ho aconsegueixi...-; lloguer de cotxe; gasolina i peatges; nit d'hotel,...

I clar, Ryanair com a molt et retornarà els diners (d'un servei que no ha prestat)i encara suplicant-ho, però mai t'indemnitzarà per la pèrdua de temps (2 dies de vacances) i diners (uns 200€) que ha costat la seva incompetència i despreci pels seus clients.

Ja us informaré de com acaba tot plegat (no les tinc totes...)

PD: Jo que buscava que la gent m'enviés queixes i experiències personals... No sabia que jo mateix en tindria una de ben interessant.

PD2: Avui hem celebrat Sant Esteve i hem fet l'amic invisible, que en el meu cas ha sigut una pluja indecent de regals. Com m'agrada fer i rebre regals!

PD3: La foto de l'anterior post és dels meus companys d'aventura: l'Ariadna de Barcelona que viu a Lille, la Míriam de Girona que viu a Brussel.les, la Neus de Sabadell, el Jordi d'Empuriabrava, el Jordi de Banyoles que viu a Gant, i la Carme de Blanes. Una abraçada ben forta a tots!!!

Aquesta imatge és de la nostra arribada a Perpinyà, rebentats, i encara ens quedava una estoneta fins a poder dormir...

19 de des. 2007

Divorcis sostenibles


A la secció d'articles, no us perdeu el de l'impacte dels divorcis sobre el Medi Ambient, que també podeu trobar aquí. Em quedo amb aquest extracte:

"A medida que se enfrían las relaciones personales, tomamos decisiones que calientan el ambiente, y no sólo el hogareño. Por ejemplo, los hogares de los divorciados en EE. UU. consumieron de un 42% a un 61% más recursos por persona que cuando vivían en la vivienda matrimonial"

Fort oi? Però potser algú quan està fart de la seva parella pensa en algun moment quines conseqüències ambientals pot tenir la seva decisió?

18 de des. 2007

Testimonis: Avui, els Ferrocarrils Catalans


Properament començaré una nova secció anomenada Testimonis, que miraria de donar l'oportunitat a la gent normal, a la massa treballadora, de manifestar les seves queixes, experiències, opinions, etc sobre el funcionament de la societat, casos reals,... Una mica del què es tracta és de donar veu a altra gent que no sóc jo per parlar de temes que interessin. Com que ho acabo de decidir ara, no tinc aportacions per posar a la secció, i rescataré una història que em van enviar per e-mail.

Per tant, la idea és que si teniu alguna queixa, història, anècdota, reflexió, que volgueu compartir, me l'envieu i jo la penjaré (amb el vostre nom o les dades que volgueu que apareguin -pot ser anònim-) perquè se'n faci una mica de difusió. Si la convocatòria no té èxit, ja m'espavilaré a buscar coses pel meu compte, però estaria bé que algú aportés alguna col.laboració, per petita que sigui.

De moment, per començar, un e-mail del Marc explicant una situació personal viscuda als FFCC:

És la resposta a una notícia apareguda a El Periódico i que podeu llegir aquí!!

"A mí per despistar-me un dia amb un abonament mensual de dues zones que val 48 €, i fer-lo servir per anar de barna a terrassa que són 3 zones, em van clavar una multa d´entre 20 i 40 €. Que si no hagués dit res podria haver saltat la tanca i apretar a correr. Després vaig presentar una reclamació exposant els motius pels quals ho considerava abusiu, i més tenint en compte que en altres companyies de transport davant d´una casuística així el que fan es cobrar-te la diferència o el bitllet senzill. La resposta va ser que tururut violes!

A aquesta senyora que estafa deliberadament, falsifica i deixa de pagar més de 500 euros, malgrat la parafernalia de la sentència judicial, ha hagut simplement d´abonar els 32,5 euros que val un forfait diari.

Aquests de FGC que s´ho facin mirar!!! En aquest país si pretens estafar, fes-la grossa!!!! Sortiràs més ben parat!

Ara ja m´he desfogat."


Bé, espero les vostres aportacions a beatnik@wanadoo.es

17 de des. 2007

Modus Vivendi


"No podemos volver a casa por navidad porque todavía no
nos hemos marchado de ella".


Aquest és el lema de la manifestació -sentada per una vivenda digna que tindrà lloc el proper dissabte 23 de desembre a les 17h de la tarda a moltes poblacions d'arreu de l'Estat Espanyol. Crec que és una protesta justa, i ara que per aquestes dates tothom regala bons desitjos, felicitacions hipòcrites, es recorda que hi ha nens que moren de gana, i fa promeses impossibles (els polítics en campanya), està bé que també sortim d'aquesta irreal nebulosa consumista i falsa per pensar en un dels grans problemes que ens afecta a tots, la vivenda, un dret... constitucional?

Per centrar una mica el problema, penjo un article d'allò més explicatiu de Forges, que tot i que és de l'any passat, malauradament segueix sent ben actual.

"La nómina de mi padre"

La nómina de mi padre en diciembre de 1979 era de 38.000 pesetas. Él trabajaba como peón en una obra. En ese mismo momento le ofrecieron comprar una casa. Le pedían un total de 500.000 pesetas por ella. Decidió no arriesgar y continuar viviendo en régimen de alquiler, en unas condiciones muy buenas. Se trataba de una casa modesta pero muy bien ubicada, en pleno centro de un pueblo cercano a Barcelona. A los pocos meses mi padre y mi madre compraron un terreno en otro pueblo de la misma provincia y en menos de cinco años de esfuerzo ya habían levantado y pagado una vivienda de 120m2.

Han pasado 27 años. En 2006 y en el mismo pueblo donde viven, un piso modesto de 75m2 a las afueras no se encuentra por menos de 35 millones de pesetas, y estoy siendo muy generoso.

En el año 1979 el coste de un piso era del orden de 14 mensualidades de un peón de obra 38.000 pts/mes x 14 meses = 532.000pts. El sueldo en 2006 de un universitario recién titulado en ingeniería informática sin experiencia profesional no llega a las 200.000 pesetas mensuales. En el año 2006 una vivienda modesta cuesta 175 mensualidades (14 anualidades!!!!) de un ingeniero informático.
200.000 pts/mes x 175 meses= 35.000.000 pts.

Los jóvenes de hoy necesitaríamos cobrar 2,5 millones de pesetas mensuales para estar en igualdad de condiciones con nuestros padres que compraron una vivienda a principios de los años 80.

2.500.000 pts/mes x 14 meses = 35 Mill. de pts

Los pisos en el año 2006 deberían costar 2,8 millones de pesetas para que los jóvenes de hoy estemos en igualdad de condiciones con nuestros padres en 1979.

200.000 pts/mes x 14 meses = 2.800.000 pts

No encuentro adjetivo alguno en el año 2006 para calificar lo que mi padre consideró arriesgado en 1979. Está claro que los pisos no van a pasar a costar de la noche a la mañana 30 veces menos, de 35 a 3 millones. También está claro que no voy a cobrar 2,5 millones de pesetas mensuales, por muy buen trabajo que encuentre y por muchos estudios que tenga. Lo primero que se le ocurre a uno es seguir viviendo en casa de sus padres y ahorrar el 100% del sueldo durante los próximos 14 años, para el año 2020 (yo rondaré ya los 40 años de edad) tendré el dinero suficiente para comprar una vivienda al coste del año 2006 pero, por supuesto, no al coste del año
2020. Evidentemente esta ocurrencia la desecha uno antes de hacer cualquier cálculo. Aunque un joven bienintencionado consiga ahorrar 2, 4 o 6 millones con mucho esfuerzo en pocos años, a día de hoy nunca podrán evitar:

1) Pedir un préstamo al banco a 40 o 50 años (si consigues ahorrar 2, 4 o 6 millones puedes reducir el período a 35 - 45 años, pero 5 años no suponen prácticamente nada cuando estamos hablando de medio siglo de pago). Te darás cuenta de que no vives en una democracia sino en una dictadura. El dictador no se llama Francisco Franco, sino La Caixa, BSCH, Banc de Sabadell o, en general, 'la banca'. Ni siquiera tendrás la libertad de decir lo que piensas a, por ejemplo, tu jefe, no vaya a ser que cierre el grifo y no puedas pagar al dictador.

2) La otra solución es pagar un alquiler de por vida. En este caso el
dictador se llamará Juan García, José Pérez o Pablo el arrendador. La situación no es distinta a 1).

Después de esta reflexión ten la delicadeza de no decir a un joven que su problema es que no ahorra, eso fue válido para ti en 1979, incluso era valido para algunos jóvenes en 1999, pero no en 2006, en 2006 sólo consigues cargar con más impotencia, si cabe, al muchacho. El esfuerzo de nuestros padres, sin duda alguna admirable, no era estéril (podían obtener una vivienda de propiedad en un período de 5 años). El mismo esfuerzo realizado por nosotros, los hijos, sólo llega para quizá reducir en 5 años una hipoteca de medio siglo. La vivienda nunca fue un objeto para enriquecerse, sino para vivir y es de lo poco material que sí necesitamos. La ley del libre mercado puede establecer el precio de los televisores de plasma al precio que quiera... yo no los compraré... pero nunca tuvimos que permitir que esa misma ley fijara el precio de la vivienda, porque todos necesitamos vivir en una y no todos podemos pagarla. Los jóvenes, incluso aquellos que tenemos estudios superiores, no podemos competir'.


Forges, EL PAÍS, 2/5/2006

14 de des. 2007

Informe de Gestió



Ara que s'acosta el fi d'any, es tanquen els comptes de les empreses, es fan balanços, etc, aprofitaré per repassar què tal ha anat aquest primer any blocaire (mig any, de fet, de juny a desembre). Fins el dia 12 de desembre he rebut 1263 visites, que és poquet, suposo, però és que tampoc he fet gaire difusió, a part d'alguns familiars i amics, i algun company de feina. L'únic que de vegades he provat per veure si augmentaven les visites és fer comentaris a notícies d'actualitat del meu interès, afegint la direcció del blog, a les edicions digitals d'alguns diaris (especialment La Vanguardia)i efectivament es nota, però l'efecte dura només uns minuts -els posteriors a la publicació del comentari-.Estic molt content en definitiva d'haver atret un reduït però fidel nombre de visitants, i sorprès per la disparitat de l'orígen de molts dels lectors.

Per tenir una idea, selecciono uns dies com a exemple: del 10 al 12 de desembre (3 dies), 60 visites de Madrid , Barcelona (la majoria), Mataró, Reus, Berlin, Mollet, Elda, Sao Paulo, Mejorada del Campo, Estocolm, Térmens (Lleida), Ripollet,... Però he rebut visites anteriorment de llocs tan extranys com els Emirats Arabs Units, Algèria, Vancouver, Buenos Aires o Moscou.


Estadística:
1. Spain
839 68.0 %
2. Luxembourg
163 13.2 %
3. Belgium
105 8.5 %
4. France
24 1.9 %
5. Germany
23 1.9 %
6. United States
20 1.6 %
7. Algeria
8 0.6 %
8. Italy
7 0.6 %
9. Portugal
6 0.5 %
10.United Kingdom
6 0.5 %
The rest
33 2.7 %
Total
1,234 100.0 %


Totes aquestes dades estàn extretes de la web motigo.com , que és un comptador de visites on et registres i pots saber qui et visita en cada moment i des d'on i et fa unes estadístiques estupendes.
De la llista dels 10 països que es connecten més a la meva web, destaca que, evidentment la gran majoria, un 70 % provenen de l'Estat Espanyol, però és curiós comprovar com no totes les visites són de Catalunya, sinó que en tinc bastantes també provinents de la Comunitat de Madrid i de llocs dispersos de l'Estat.El fet -sorprenent- que el segon lloc en nombre de visites sigui Luxemburg es deu a què el servidor d'internet del Parlament té la seu allà. I llavors hi ha fenòmens extranys com els números dels EEUU, Alemanya o Algèria, tenint en compte, és clar, que el Blog és en català en la seva major part.



Bé, no sé si d'això se'n poden treure conclusions, però si més no els propers mesos intentaré millorar el blog perquè cada vegada sigui més visitat, i un cop ja ben instal.lat a Brussel.les, disposant d'un portàtil al pis, etc, de ben segur tindré més temps per fer uns continguts més elaborats. Tinc diverses idees al cap que aniré desenvolupant properament (les vacances de Nadal també servirán per això)



Unes cosetes més:

-Podeu votar a la meva nova Enquesta, que tot i que no té cap utilitat, em fa gràcia saber què penseu.

- Torno a recomanar la visita al Blog "La vida surrealista de un universitario corriente", el trobareu a l'apartat corresponent com a Blog surrealista. Impagable.

-Vídeos: Per tots aquells que sofriu com jo diàriament l'esclavitud de la vida tant depenent de les noves tecnologies, no us perdeu aquests vídeos "frikis" titulats El peor día de mi vida i també Agenda apretada del programa de culte Muchachada Nui.

I finalment, del mateix programa, el millor document per entendre què està passant al món aquests últims temps:

11 de des. 2007

Disbarats (Hansel i Gretel)


Aquests dies em sento una mica com una baldufa. He fet 3 maletes en tres dies: Brussel.les -BXL pels amics- a Barcelona -BCN pels mateixos-; BCN-BXL i BXL-Estrasburg (o també STX) Total, que entre fer i desfer, agafar l'avió i esperar el moment per agafar-lo, ha passat un altre cap de setmana a casa sense adonar-me'n. Bé, en aquest cas amb més raó perquè vaig tornar un diumenge al vespre en comptes de l'habitual -i "tremendo"- dilluns a les 7 a.m.

Total, que vaig viatjar amb Ryanair, i em sentia gairebé com un hooligan... Enteneu-me, enmig de gent d'allò més diversa (famílies, anglesos en massa, turistes que tornaven a casa, etc) De fet ja la companyia tota ella és una mica estrambòtica, però clar, hi poses unes noies sortides d'una telesèrie anglesa de mitja tarda, pintades com a mones i vestides de blau elèctric, un grup d'escocesos contents i unes dones que devien anar a una reunió de Tupperware a Bèlgica i la cosa es torna absurda. Afegeix-hi un avió petit i estret, sense cap butxaca per deixar res, que es movia com una furgo dels anys 60 i un pilot diguem-ne que poc subtil, la gent aplaudint quan aterra l'avió a trompicons (perquè?) i la cosa ja és explosiva. Però en fi, tampoc va passar res. Mai acaba passant res en els vols de baix cost, malgrat que per moments no ho sembli ...

De fet, hi ha coses més absurdes, com per exemple que aquí a Estrasburg facin dos sopars de gala pels diputats espanyols dos dies seguits al mateix restaurant; o que a poca estona d'aquí hi hagi la fira de Nadal més famosa de França i jo estigui tancat en una espècie d'hotel de convencions enmig d'un polígon industrial; o que l'estiu passat la Generalitat fes una campanya amb un lema que deia alguna cosa com: "Aquest estiu, no passis fred", en referència als aires acondicionas, i en canvi si anaves als Ferrocarrils Catalans agafaves un constipat segur,...

---------------------------------------------------------------------------------

Bé, per no acabar parlant sempre dels mateixos temes (viatges, feina, etc) que ja canso una mica, us poso unes respostes a un examen real de música fet a nois d'ESO,i altres de fa anys que han quedat una mica desfassats, en castellà. La ortografia està en la forma original

Pregunta 1: La orquesta: definicion, esquema de distribucion de los
instrumentos y criterio de colocacion de estos instrumentos. <
Respuesta: La orquesta es cuando se guntan mucha gente que toca, y toca La musica. Los instrumentos se colocan unos delante y detras y eso depende del tamaño, por ejemplo la gaita se coloca siempre delante.

Pregunta 2: Características generales de la musica barroca.
Respuesta: Creo que ay un despiste en la pregunta, me parece que es la musica marroca. Voy a contestar esto. La musica marroca es la de los moros de Marruecos que es muy importante porque la tocaban los moros cuando ivan a las batallas de conquista.

Pregunta 3: Beethoven.
Respuesta: Este era un senor sordo que compuso la letra de Miguel Rios o sea el Himno de la Alegria. Pero cuando la izo no era de rock. Daba muchos conciertos en la epoca de Franco y hizo tambien "Para Luisa" que no tiene paranjon en la historia de la musica.

Pregunta 4: Vocabulario musical. Define...
baritono: es el que lleba la barita o sea el que dirije a los otros
tenor: es un cantante como Placido Domingo
Soprano: esto no lo se
villancico: es lo que se canta en Navidad cerca
del arbol
sinfonia: es lo que tocan las orquestas
movimiento adagio: eso no lo trae mi libro
movimiento allegro: que lo cantan los musicos cuando estan contentos.

Pregunta 5: Brevemente comenta las caracteristicas musicales de tu
grupo/cantante/compositor favorito.

Respuesta: A mi me gusta mucho toda la musica tanto asi la vieja y la de ahora. Ejemplo: de la vieja, Carminha Furada, Maller y Faya que era español, de los nuevos me gusta Mecano, Siniestro Total, Los Burros, Allatola no me toques la pirola (con perdon) y otros muchos en general.

Nota: AQUEST VA ANAR A PROTESTAR PERQUÈ EL VAN SUSPENDRE
---------------------------------------------------------------------------------

I per animar la cosa,i perquè es vegi que en aquest país encara hi ha cultura musical i bons músics, una cançó de Joan Miquel Oliver (segueixo amb el meu rotllo mallorquí) que és fantàstica. Això sí, més que res per escoltar, el vídeo és una producció casolana d'un fan.

4 de des. 2007

Nico


El cap de setmana perfecte: vaig tenir visita, vaig poder fer una mica de tot (sopar a fora, cuinar, netejar el pis, passejar pels parcs, dormir, divertir-me,...) i em vaig empapar de l'esperit turístico-nadalenc del centre, amb paradetes santallucianes.

El que més em va cridar l'atenció del cap de setmana és que feien una espècie de festival que incloïa activitats, fires d'artesania, festes, obertura de les botigues el dissabte a la nit ( de 19 a 23h) i il.luminació d'edificis emblemàtics com l'hotel de Ville i la Bourse -el primer tipus mona de pasqua amb llums de mil colors i làsers i música d'òpera; el segon tot de rosa!-, sembla ser que per preparar-se per la festa de Sant Nicolás, que és aquest dijous. Pel què m'han dit, aquí és festa grossa, es fan regals (una espècie de Reis), etc. Avui en corre un pel Parlament, i també en vaig veure pel carrer el cap de setmana. I seria, perquè us en feu una idea, la versió europea i cristiana del Pare Noel, ja que va vestit de bisbe i tot de vermell. I diuen que el sant vé d'Espanya,... d'acord, però aquí ningú li ha fet mai cas, al pobre.

Aquesta setmana ja tothom ha començat a parlar dels sopars de Nadal. En tinc 3 (!)de feina -un a Brussel.les, un a Estrasburg i un a Barcelona- (coses d'estar a tot arreu i enlloc a la vegada), més un de personal al pis d'aquí, més tots els àpats familiars que m'esperen a casa. No cal que us digui que ja m'estic indigestant abans d'hora. I un altre tema que m'ha estressat una mica és el dels regals. M'he adonat que ja som en plenes festes com qui diu, i no he comprat res, ni he pensat en res per comprar. Home, sé que tampoc es tracta d'entrar en la voràgine consumista generalitzada, però és cert que aquí penso bàsicament en la feina i en menjar i les feines domèstiques, no tinc massa més temps per res més. Normalment un mes abans de Nadal ja estic pensant què regalaré a qui, però aquesta vegada serà ben diferent... Crec que tocarà xocolata belga per tothom!!!

Aquí una felicitació nadalenca "diferent":