31 d’ag. 2008

Iconoclasta!



Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols. Usualment, una iconoclàstia és motivada per raons religioses o polítiques. Les persones que s'involucren en una iconoclàstia són anomenades iconoclastes. Etimològicament, iconoclasta es refereix a qui destrossa icones, és a dir, pintures o escultures sagrades.

En llenguatge col·loquial, s'utilitza també per a referir-se a aquella persona que va a contra corrent i el comportament de la qual és contrari als ideals, normes o models de la societat actual o a l'autoritat de mestres dintre d'aquesta, sense que impliqui una connotació negativa de la seva figura.

Història:
Els moviments iconoclastes acostumen a tenir la finalitat d'acabar, entre la població, amb els ritus o adoracions paganes que romanguin disfressats en la religió dominant. Els moviments més intensos a favor dels iconoclastes s'han donat en el cristianisme bizantí i en l’islam. La iconoclàstia és un fenomen que pot aparèixer en diferents religions, però acostumen a ser el resultat de disputes entre faccions d'una mateixa religió.


Iconoclastes en l'àmbit bizantí:
L'emperador Lleó III va manar destruir tota representació cristiana de figures religioses o de l'evangeli, especialment tots els Sants, el 730. El seu fill, Constantí V (741-775) va heretar un greu enfrontament entre una població que majoritàriament estava a favor de l'ús d'imatges i la postura oficial, que finalment es va imposar per les armes. Després del segon concili de Nicea el 787 es va afirmar la veneració d'icones, basant-se en l'encarnació de Jesucrist en home. L'emperador Lleó V (813-820) va instaurar un segon període de lluites el 813 que va continuar pels seus succesors fins a l'emperador Teòfil. En morir aquest, la seva esposa Teodora va mobilitzar els partidaris de l'iconodulia i va proclamar la restauració d'icones el 843.

Iconoclastes en l'àmbit islàmic:
Els musulmans tenen la prohibició de representar figures humanes en les mesquites, no la prohibició general de l'ús de la figura humana.

Iconoclastes en l'àmbit protestant:
Alguns protestants clamen per la destrucció de l'art catòlic acusant-lo de idolatria (o cult a les imatges), degut al fet que els seguidors d'aquests corrents solament creuen en el Déu totpoderós i vivent com única deïtat veritable

---------------------------------------------------------------------

I aquí és on volia anar a parar jo. Us preguntareu, perquè aquest rotllo? Doncs perquè durant el meu viatge a Amsterdam vaig visitar la Oude Kerk, magnífica església del s.XIV, i allà vaig saber per fi què era un iconoclasta. Com heu llegit, moltes religions han tingut el seu període o les seves faccions iconoclastes. Una d'elles va ser l'església protestant calvinista, que a partir d'una reforma el 1578, quan l'estat va passar de catòlic a protestant (i en conseqüència també el culte de les esglésies), va fer eliminar totes les imatges, obres d'art i elements decoratius dels temples. Fa fredat pensar la quantitat de joies i obres d'art valiossíssimes que es van destruir en aquells anys. Encara avui l'església presenta un aspecte bastant sobri, amb les parets nues, encara que conserva uns magnífics vitralls i dos orgues valiosos (precisament es van salvar perquè eren massa amunt per destruir-se)

I ahir, en una fantàstica exposició de la British Royal Collection al Museu d'Art Antic de Brussel.les, on s'exposen obres de pintura flamenca dels s.XV al XVII de la col.lecció privada de la Reina Isabel II, vaig veure diversos quadres que feien referència (indirecta) a la iconoclàstia. Un d'ells era una magnífica natura morta d'objectes antics, i obres d'art, testimoni de tot allò que es va salvar, o tal vegada record de tot allò que es va perdre.

Quan els humans, que som capaços de crear la BELLESA, ens entestem en destruir-la, podem ser molt i molt menyspreables.

29 d’ag. 2008

Bancs i Barbaritats


Una pareja pierde un piso de VPO por no encontrar financiación
Entre los dos ganan 3.000 euros

Los jóvenes, ambos con contrato fijo, acudieron a 14 bancos y ninguno les quiso conceder la hipoteca. Les tocó un piso de protección oficial, pero lo han perdido. Esteve y su pareja buscaron una hipoteca en quince bancos. Ninguno se la concedió.

El piso les costaba 270 mil euros. Esteve y su pareja tienen contratos laborales indefinidos y suman 3000 euros mensuales. Su crédito se les quedaba en 1200 euros al mes. Según Esteve Ripoll "es como si te dan un caramelo y luego te lo quitan". "Nos reconocieron que hace un año sí nos la habrían dado".

Las entidades están endureciendo las condiciones. En España se han concedido en el último año un 40 por ciento menos de hipotecas.

Esteve y su pareja, de momento, deberán seguir en alquiler.

27/8/2008 | Atlas

28 d’ag. 2008

De tornada


Per a molts encara estem en plena temporada estival i vacacional, però jo ja fa uns dies que treballo. Es fa extrany tornar aquí a Bèlgica i trobar-se aquest temps tant gris i plujós...

Les vacances han servit per descansar, desconnectar, viatjar molt i reflexionar bastant. Ja penjaré algunes fotos dels meus periples per aquests móns de Déu.

El meu primer post "after holidays" és per comentar una carta apareguda avui a El País on Juan Esteban Beckman, astrofísic i investigador del CSIC, explica que és mentida el tòpic tan extès que la única construcció humana visible des de l'espai és la Gran Muralla Xinesa. Certament fa uns impressionants 6.000 km, però només 9 metres d'ample i el seu color es confon amb el de la terra adjacent.

Això ho va certificar l'astronauta espanyol de la NASA Miguel López Alegría en una xerrada a Almería, i a més va dir una altra cosa (sorprenent): d'entre les poques obres humanes detectables des de l'espai hi ha la zona d'hivernacles d'Almería. La raó de perquè aquesta extensió de plàstic de no més de 50 km és més visible des de l'espai que els 5.000 de la muralla és el clar contrast de color amb la terra circumdant i, sobretot, que es veu com una taca blanca en forma de cercle, i això la fa 500 vegades més detectable.

L'astrofísic acaba dient que el mite de la Gran Muralla, que es va iniciar a partir un llibre de l'any 32 (quan la carrera espacial ni havia començat) persistirà durant molts anys. Hi estic plenament d'acord, és un "lloc comú" molt utilitzat pels mitjans de comunicació -i repetit vàries vegades aquests dies, per exemple, en motiu dels JJOO-, i està tant interioritzat que ho donem per vertader, sense molestar-nos a certificar si és cert o no.

i ara se m'acut, quins altres mites que fa anys que corren i tothom dóna per certs són falsos?

Bona rentrée!!!