2 de juny 2009

Autobombo TV3



Diumenge passat, al programa de futbol de Tv3 es van passar gairebé una hora parlant del vídeo que va fer servir Guardiola per motivar els seus jugadors abans del partit de la final de la Champions league el dia 27 de maig. Van invitar al periodista de tv3 que el va editar -amic de Guardiola- i tot van ser elogis. Tants, que alguns van dir que era una "obra d'art", impressionant, passarà a la història, etc... El periodista explicà amb tota mena de detalls com va ser el making of, qui hi sortia al vídeo (de només 7 minuts)però sense voler desvetllar els moments concrets, els gestos, els gols que apareixien, etc. El periodista en qüestió modest, modest, no era. es deixava afalagar. Molta espectació. La premsa es veu que n'anava plena, era com un mite aquesta pel.lícula (jo me n'acabava d'assabentar)El dia següent es va passar en horari de màxima audiència i va tenir un resultat en quant a espectadors magnífic (42% de share)

Avui l'he vist finalment, i la decepció ha sigut considerable. Un poti poti amb gols del Barça i escenes de Gladiator, música èpica i poc més. Molt de soroll per a res. No deixa de ser un vídeo més dels molts que es munten i s'han muntat sobre futbol. Fins i tot els mateixos periodistes de tv3 n'han fet de molt millors sobre el Barça.

Heus aquí alguns comentaris:

No m'extranya que els 10 primers minuts no donessin peu amb bola.S'estaven reponent de l'impressió d'aquest bodrio inflat per TV3 i fet per un periodista i no un publicista, .El millor del vídeo es el final (anunci Nike) i damunt el destrossa amb el nessun dorma, quan la musica original s'escau molt mes al dramatisme de la sortida a l'arena. A Youtube hi ha muntatges molt millors. Sort que Etoo els va despertar...sense ell no sé on haguessim acabat.


Sin quitar un ápice de mérito a Guardiola y su equipazo con lo de este año, el video me ha parecido una chorrada monumental, únicamente para mí se salva el montaje musical. Pero creo que es ridículo llorar ante un video así. Si yo tuviera 10 años y me gustaran las pelis de gladiadores, a lo mejor, pero ya somos mayorcitos.


Com deia algú; Pan y Circo, l'opi del poble. Estem al límit del papanatisme. Entenc perfectament l'alegria de la gent (jo mateix vaig anar a Canaletes el dimecres per viure aquell moment) però ja cansa, fins i tot quan els jugadors surten borratxos i bebent per la tele els posem de models per als nostres nens... I el pitjor és que al primer partit que es perdi la temporada que vé tornaran les crítiques i els insults. Així som els catalans, els millors del món i bla bla bla. Quin avorriment!