Va de primàries

El socialisme català viu temps convulsos. Suposo que a ningú li sorprendrà aquesta afirmació. Però entre tant ressò mediàtic interessat, discrepàncies retroalimentades, soroll magnificat, incapacitats manifestes i egos encaixonats en reductes poc agraïts, estaria bé que ens fixéssim en una de les bones notícies que ens ha donat -i ens ha de donar- aquest curs polític que agafa embranzida el 2014: les eleccions primàries.

Davant la estupefacció i el desencant de bona part de la militància, dues tasses d'esperança!. En poc més de 6 setmanes de diferència tindrem primàries per escollir el/la cap de llista a les eleccions al Parlament Europeu de maig d'aquest any, i primàries -en molts casos obertes- per escollir candidats i candidates a l'alcaldia de molts municipis i ciutats de Catalunya per a les eleccions del 2015. Podem assenyalar diferències bàsiques importants entre els dos processos. Certament, les primàries europees són exclusivament entre afiliats del PSC (militants i simpatitzants), hi ha només dues candidatures amb avals suficients, la campanya electoral és curta i només s'escull la persona que encapçalarà la llista, en cap cas un equip. A això hi podem afegir que serà cap de cartell a Catalunya, sí, però té un punt de simbòlic, perquè la candidatura s'inclou dins la del PSOE i el seu candidat/a no serà català, i a més el socialisme europeu presenta un candidat únic a presidir la Comissió Europea, l'alemany Martin Schulz. Les primàries municipals -singularment les de la ciutat de Barcelona, per ser les més avançades en el seu desenvolupament- per contra, i com a gran novetat, seran obertes a tota la ciutadania resident a la ciutat. És a dir, que votaran afiliats i ciutadans amb igualtat de condicions. Això sí, es demanen uns avals previs molt exigents -sobretot els "externs"- i s'ha preparat un reglament exhaustiu que contempla calendari, autoritat electoral i finançament de les candidatures. Tot aquest esforç per visualitzar la voluntat del partit d'obrir-se, de fer-se més transparent i democràtic i prendre decisions amb la gent. El que hem pogut veure els darrers dies és que les diferents candidatures s'estan trencant les banyes per donar-se a conèixer, organitzen trobades presencials amb militància i assisteixen a molts fòrums d'opinió i actes públics que els visibilitzen també a la societat civil, són molt actius i participatius a les xarxes -finalment ho hem entès!- i en els debats en què s'han enfrontat han demostrat moltes ganes d'explicar-se, hi ha hagut bon to en general, prevalent el respecte i la crítica constructiva. I finalment una cosa que m'ha cridat molt l'atenció: per primer cop en molt de temps, els joves estan participant activament en l'experiència. Tots els processos nous tenen riscos i debilitats. En aquests casos el més evident és la possible visualització de confrontació interna, però aquest fet no hauria de frenar un procés imprescindible per renovar la organització i recuperar la credibilitat i l'orgull de fer política per millorar la vida de la gent, des dels valors de la igualtat, la justícia social, la llibertat, la fraternitat, la solidaritat i la pau.