Arriba un dia, que a certes persones han de fer un pas endavant, i dir un gran SÍ o un gran NO.
Jo fa temps que veig els toros des de la barrera, que he vist passar moltes persones, i moltes coses, i de molts colors. En la comoditat de la distància. I en la impostura de la crítica fàcil, val a dir també.
Però si realment volem transformar -una mica, en la mesura del possible- aquesta societat injusta en la que vivim, potser val la pena plantejar-se perquè no anar un pas més enllà i adquirir un compromís amb els altres, amb les teves idees i els teus ideals, primer, però sobretot amb la teva comunitat, nucli de convivència original.
És per això que he cregut que aquest dia potser havia arribat. Sense estar-ne segur, sense tenir clar res, amb cap certesa i zero ambició. Amb il.lusió i cert vertígen. potser amb ingenuitat i temerós. Però amb autenticitat.
Ho deia - en un context més amorós- el gran Kavafis:
Che fece il gran rifiuto
A ciertas personas llega un día
en que deben decir el gran Sí o el gran No.
Pronto aparece quien dentro lleva
presto el Sí, y diciéndole prosigue
adelante en su honor y propia convicción.
Quien dijo No, no se arrepiente. Si de nuevo le preguntaran,
diría no otra vez. Pero ese No -legítimo-
para toda su vida lo avasalla.
