Dia Mundial dels Blogs

blogactionday.org

Perversió original

Aquest ha estat el meu primer cap de setmana aquí des que treballo allà. Tot plegat se m'ha fet molt curt, i tinc la sensació que he donat masses voltes (Brussel.les- Barcelona- Sabadell -Barcelona -Manresa i demà Barcelona-Brussel.les) per tants pocs dies. La propera vegada que torni m'ho prendré amb més relax. Demà m'he de llevar a la indecent hora de les 3:45 de la matinada...

Bé, deixant de banda les petites incomoditats, divendres vaig veure l'última pel.lícula de David Cronenberg "Promesas del Este", una història totalment recomanable on un seguit de personatges orbiten al voltant d´un passat heroic, i on ens expliquen les noves reaitats dels poders capitalistes de l´extinta Unió Soviètica. Realment, una molt bona estona de gran cine, d'aquell que cada vegada costa més de veure. L'única pega: que com que era a Sabadell havia de ser per força en versió doblada, i sincerament, no és el mateix. Ja he donat la meva opinió sobre aquest tema en algun post anterior -vejeu el post del 22/06/2007-, però ho reitero: les pel.lícules s'han de veure en la seva versió original (sigui quina sigui) no pot ser que siguem pràcticament l'únic país europeu que dobla els films i les sèries de televisió... Llavors ens posem les mans al cap sobre el nivell de llengües extrangeres dels nostres estudiants: és que no m'extranya!!!

PD: Per a qui l'interessi, a l'apartat d'articles, a la dreta, he penjat l'elogiat discurs inaugural de la Fira de Frankfurt de Quim Monzó.

Proeses

Ahir vaig fer una cosa que em va semblar el súmmun de l'autosuficiència i de la llibertat: Comprar menjar. Pot sonar extrany -de fet ho és - però com que fins ara no havia tingut temps i menjava de restaurant o de rapinyar dels altres, vaig trobar-ho emocionant. Era tardíssim, com les 21:30 de la nit, estava mig perdut pel la ciutat (com sempre) buscant un bus que no arribava i que quan semblava que arribava anava en direcció contrària, i vaig veure una espècie de colmado obert. Miracle, vaig pensar, ja que a aquelles hores és tot tancat. Era d'immigrants naturalment, i vaig comprar tot de coses pròpies d'un convençut solter acabat d'independitzar: Fruita (especialment pastanagues que m'encanten), una llauna de pasta amb salsa de tomàquet- per estalviar-me feina-, una guarrada per esmorzar, fruits secs, sopa en tetra brick i croquetes. Si, si, quan vaig arribar amb allò em vaig mirar a mi mateix amb llàstima, però ja estava fet.

Aquest cap de setmana que torno a casa buscaré menjar de veritat per endur-me (almenys per fer-me passar el "mono" d'embotits catalans per uns dies)

Ah! ja tinc l'acreditació. Ara ja no sóc un mer invitat i puc anar a tot arreu sense que els de seguretat em mirin com un delinqüent. I em deixaran passar al súper del Parlament(que abans no!)

Peripècies

Després de tres dies a Brussel.les ja puc dir que sé què és el famós clima belga: pluja fina i constant, boira, fred i foscor... Tot això va passar ahir i la veritat és que em va afectar l'ànim perquè estava una mica depre. Em vaig mullar com un pollastre i no tenia res a mà per sopar, a més. En arribar al pis, volia distreure'm i en lloc de veure la tele en francès -que és el què intento fer sempre per familiaritzar-me amb l'idioma- vaig veure la Súper Nanny Holandesa i una série bastant dolenta a TVE Internacional amb la Conxa Velasco que li havien posat un perrucot increïble. Total, que em vaig deprimir més encara...

Avui ja ho veig tot d'una altra manera. Comenco a perdre la por a l'anglès (el parlo i escric igual de malament que abans, però amb més alegria)i al temps m'hi acostumaré. El què més em preocupa ara mateix és el viatge d'aquí 10 dies a Estrasburg, al Ple Extraordinari del Parlament Europeu, perquè la meva companya d'oficina, que és una crack, no hi serà, i hauré de dur jo tots els temes de la meva jefa. Vaja, ja m'imagino de protagonista d'un capítol antològic de Mister Bean (..i si no ja us ho explicaré...)

Brussel.les

Brussel.les em va rebre ahir amb un sol radiant, un cel blau intens i gairebé (tampoc ens emocionem) caloreta.

Vaig arribar desconcertat. Això no estava contemplat en el contracte... Així que un cop passat el centre, venint de l'immens i eficient aeroport, amb totes les maletes i lluitant per no entrebancar-me entre tanta llamborda, vaig agafar un puntual bus que em va portar al meu destí, just a costat d'un exhuberant parc. Allí no vaig poder evitar estirar-me una estona i deixar que el sol a la cara m'enmandrís i em deixés dormir una miqueta (després de gairebé no fer-ho les últimes 48 hores)

No podria haver esperat un inici millor de la meva "aventura" Un dia tranquil, de relax. Avui ja tinc massa coses al cap: ja estic fent llista de tot el què he de dur la propera vegada que vagi a casa -hi caben tan poques coses en una maleta i estem acostumats a fer-ne servir tantes el dia a dia!-, he de fer gestions pràctiques com obrir un compte corrent, comprar-me un mòbil belga, apuntar-me al gimnàs, mirar preus de pc portàtils per internet,...

El Parlament és immens, inhumà. Només he pujat a l'oficina i ja em sembla que no sabré sortir-ne mai més. El cas és que té tots els serveis perquè no t'hagis de moure gaire (bancs, gimnàs, restaurants, supermercat,...)I pel què fa a Brussel.les, no l'he trobat tan grisa com m'havien dit, és una ciutat molt centreuropea, de serveis, amb pocs edificis espectaculars, però amb moltes zones verdes, cosa que s'agraeix.


Ah! Veureu que he modificat una mica el blog. He substituït el vermell "passió" pel groc de les estrelles de la bandera comunitària. Properament aniré modificant i actualitzant seccions (no crec que tingui temps per tenir una secció de notícies actualitzada, ni per comentar una cancó del dia a la setmana, ni per afegir massa vídeos o links...) Ja es veurà.

A bientot!

PD: Necessito unes classes de francès ja! L'altre dia m'oferien un pis, i la propietària deia: "La maison est occupée par moi-même et deux autres co-locaires (filles pour le moment)." Doncs jo vaig entendre que vivia amb la seva mare i les seves 10 filles! Li vaig dir a l'amable senyora que no (vaig pensar, com és que volen llogar una habitació a un noi, amb tanta dona junta...)

De seguida em van fer veure del meu error, a part que vaig recordar una preciosa cancó (perdoneu, no trobo la c trencada) de Francois Hardy titulada "Tous les garçons et les filles" Però aquí el tema és: Perquè els francòfons es compliquen la vida escrivint tantes vocals juntes si després no en pronuncien cap del dret? La France (et La Belgique), dú puà!

Fi i inici

Ja està.

Avui ha estat el meu últim dia de feina a Barcelona. A partir de dilluns tot serà nou per a mi: els companys de feina, però també i sobretot la ciutat, la llengua, la companya de pis (el primer cop que en comparteixo),els viatges continus,...

I ara, recordant aquest dia, no he pogut evitar posar-me una mica nostàlgic, així com la Loli en el seu Blog , on té un record per a mi. La veritat és que els missatges rebuts els últims dies de tota la gent de la feina i de les persones de fora amb qui he treballat aquests mesos m'han fet sentir -encara que només sigui una mica- especial, valorat. I això és el millor que m'emporto d'aquí a Brussel.les. Potser som gent corrent, com diu el blog de la Morón, però què voleu que us digui, jo sé que si d'aquí menys de 2 anys torno per treballar aquí ells hi seran, amb el mateix bon humor, la sensibilitat, les neures, les inquietuds i els problemes, i espero ser allà per compartir-los com hem fet fins ara. (Si ja sé que em poso molt melodramàtic perquè total, ens veurem sovint, però els canvis em posen tonto...)

Per cert, he de treure de la llista de pendents l'impermeable (Gràcies!) Sabeu que aquesta setmana vaig estar a la mateixa botiga, i me'l vaig emprobar, el mateix! Serà una altra d'aquestes conjuncions còsmiques que em fan pensar que tot serà millor encara a partir d'ara?

Records per la Núria, la Manoli, el César, la Loli,l'Ester, la Conxita, la Virgínia, el Salvador, la Carmen, la Lina, la Fanny i tooota la resta.

La setmana que vé faré l'adaptació del blog a la nova realitat. Finalment he decidit conservar aquest, i treure algunes seccions per fer-lo més àgil - i perquè no tindré tant temps per actualitzar, no ens enganyem- i brussel.lenc

Llistes

Coses a fer abans de marxar a Brussel.les:

- Comprar un impermeable. D'aquells que arriben fins als peus :-)

- Triar cedés i arxius Mp3 per endur-me. És tan difícil escollir!

- Comprar belgues (galetes sabadellenques) perquè les provin els belgues.

- Buidar el despatx de la feina (Hi caben tantes coses...)

- Anar de festa amb els amics.

- Llegir en francès (és tan rebuscat...)

Consumisme i comunisme

L'altre dia vaig anar a comprar roba d'abric i altres coses per a Brussel.les. Va ser una tarda realment cansada, i amb la sensació rara que s'instal.la quan la teva targeta de crèdit treu fum i el teu compte corrent va disminuint perillosament.

El cas és que sortint de la botiga, ja de camí a l'estació del tren, vaig passar per la fira del llibre antic de Passeig de Gràcia i em vaig comprar el Manifest Comunista (!) Us ho juro. Però és que estava a 5 euros. Una ganga.