Castanyada

I sí, efectivament, som en plena celebració de Tots Sants, ple fins dalt de castanyes, boniatos, panellets, tot tant lleuger, oi? Clar que en orígens per aquesta època debia ser lògic prendre aliments amb molta aportació de calories com aquests,...Però avui en dia, amb el canvi climàtic del cosí del Rajoy, o pel què sigui, ja no fa tant fred que justifiqui tanta energia concentrada... Almenys a Catalunya. Ara, que el caliu de veritat el posa la gent tant xula amb qui vaig celebrar la festa el dimecres, acabat de venir de l'aeroport, sou fantàstics!

Ahir volia anar al cine però al final em vaig quedar a casa veient La Strada de Fellini, que em va semblar una història tristíssima, molt senzilla formalment però terriblement complexa en el què explica, molt moderna (moltes pelis indies actuals resulten ser molt més carques)i amb uns actors magnífics. Allò que tenen els clàssics del cine és que mitjançant metàfores aconsegueixen explicar sentiments o conceptes molt complexos, i aquí el cas de la pedra amb què la Gelsomina aprèn quina és la seva funció a la vida...

I avui he pujat a La Colonia Rosal des de Manresa, per la nova autovia de la qual només en manca un tram per acabar. Feia temps que no hi pujava, i la veritat que es tarda un moment. Encara recordo quan de petit, cada cap de setmana pujàvem a Berga i era com una aventura, trigàvem més d'una hora, amb una carretera estreta i amb moltes curves, passant per dins de tots i cada un dels pobles del camí. Normalment dinàvem a algun restaurant de gasolinera, llom amb patates, recordo, però a mi em semblava la cosa més emocionant del món. També a Sallent hi havia la famosa gasolinera de El lleó, on hi havia hagut aquest animal de veritat. Doncs, bé, ara de tot això no en veus res, la carretera passa ràpid ràpid per sobre de pobles, de records i del passat. Sí, perquè això és el futur, i el futur va tant de pressa que no té temps per recordar les coses tal com éren abans...