Avui és un dia on tot "costa". Com aquells primers de setembre tant durs,... La diferència és que ara fa molt més fred que al setembre, tot i que fa pocs dies que hem abandonat l'hivern. Jo he deixat la neu de Terol i Conca per la neu de Brussel.les (fins avui encara no havia vist nevar a Bèlgica). Ha estat curiós veure aquests dies de Setmana Santa per la televisió les imatges de la gent a la platja mentre jo era en algun port de muntanya perdut amb els flocs de neu caient, i amb el repic dels tambors ressonant muntanya enllà, o enmig del silenci i l'emoció d'una processó ventosa obstinada a no defallir a pesar del poc públic. És fascinant la varietat de paisatges físics i humans que ens ofereix la Península. M'ha agradat comprobar com a la comarca del Matarranya el català segueix sent una llengua viva, d'ús comú, i els seus pobles són plens d'història, però amb un punt de nostàlgia, com si haguéssin caigut en l'oblit.
També he descobert els meravellosos paisatges del Maestrat aragonès, ara frondosos, ara àrids, tant bon punt muntanyosos com planers; i amb uns pobles amb arrels històriques molt llunyanes , les pedres dels quals han vist passar romans, musulmans, càtars i maquis. Finalment, què dir del fascinant mudèjar de Terol, la capritxosa imaginació de la natura de la Ciutat Encantada, o la barreja d'estils de la fantàstica catedral conquense... Com veieu, pocs dies però molt aprofitats, tant, que avui només desitjo poder descansar.
I és que aquests viatges (o passejos) per llocs tan propers i tant desconeguts alhora em dónen molta energia. El següent capítol serà Anvers, però això ja és una altra història...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada