No puc evitar escriure aquest post avui. És el primer dia que deixo l'abric gruixut a casa perquè no fa tant fred per dur-lo. Avui, en llevar-me no em podia creure que m'hagués de posar la mà als ulls perquè la llum em molestava. Des de la finestra veig un cel clar, sense un núvol, i el sol que s'estavella contra edificis i carrers. No fa calor, no ens enganyem, però gairebé em salta la llagrimeta davant aquest espectacle. Serà un somni? A veure quan dura, que aquí mai se sap...
Per fi és primavera, serà qüestió d'aprofitar-ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada