-Hi havia una vegada un príncep, consentit i "juerguista", que feia anar de corcoll la seva real família, tenia relacions amb moltes dones diferents i no s'interessava pels temes de política ni nacional ni internacional, però era un secret d'estat. Després la premsa ho va descobrir i es va anar fent una bola. Anys més tard es va casar i va formar una família, i tothom deia que havia madurat. Però fa poc va ser acusat de corrupció i ara és un "apestat". No és una història inventada ni una exageració. És el cas real del Príncep Laurant de Bèlgica. Fa poc vaig parlar amb una persona que va treballar amb ell i em va explicar coses increïbles d'aquest senyor.
-Vaig haver d'anar a la Policia perquè m'he fet una espècie de carnet d'identitat especial, i volien comprobar les dades. Em va costar trobar la Comissaria. Era al vespre, estava tot fosc i en un petit despatx hi havia una dona Policia. Jo estava una mica "acollonit" perquè no sabia quines coses em preguntaries (on vius, què fas, tens contracte de lloguer, de què coneixes la teva companya de pis,...?) Fins i tot m'havia preparat una mica les posssibles respostes... En fi, arribo, m'apunta les dades i em pregunta a quin pis visc (És que molts edificis a Brussel.les no tenen número de pis ni porta, simplement el teu nom a la Bústia) i res més. O sigui, un minut després sortia amb un sospir de tranquil.litat.
-Diumenge de TV: primer els realities de canvis d'imatge . Veus a gent humil i lletja convertida en gent humil i lletja disfressada. Són sentimentaliodes i superficials, segur, però la gent ho sent tant, que s'emociones i de vegades a mi també... Llavors hi ha els de la MTV, que encara són pitjors perquè són falsos. Et presenten gent jove que els fan fer com que lliguen entre ells, i els "actors" són molt dolents, deuen agafar els que rebutgen a les sèries de Teles de segona, o ni tant sols això.
Però el que miro més des de fa unes setmanes, i m'hi estic enganxant, són els programes de cuina de la BBC. Bé, en general tota la seva programació m'agrada molt més que la de la CNN, parlant d'informatius, per exemple. Però els programes de cuina són fantàstics. N'hi ha un que es diu Superchef, que és una competició entre cuiners amateurs, per decidir qui és el millor. Té format de reality, però s'apren molt de cuina i els presentadors són uns autèntics gourmets. Llavors hi ha un altre tipus de programes on solen agafar cuiners , professionals o no, i els graben en la seva vida diària. N'he vist un amb un pare de família molt simpàtic, i un altre amb una noia mare soltera que és molt imaginativa. Ells expliquen quines coses cuinen per la feina, pels nens, en ocasions especials, per esmorzar bé, etc. Menjar bo, sa i ràpid de preparar. I amb aquella elegància i bon gust de les realitzacions de la BBC. Tot està tan ben grabat, una imatge perfecta, que pots sentir la olor dels ingredients i dels plats. I amb tot això últimament m'he animat a fer algun plat una mica més elaborat que la sopa de sobre...
-Gala dels Goya. Digueu-me ranci, però diumenge em vaig empassar la gala dels Goya, mentre planxava i feia de maruja. Em va agradar molt que guanyés el premi a millor actriu la Maribel Verdú. La última peli seva no l'he vista, però ella en general em sembla fantàstica, d'aquelles dones que guanya amb el temps. I va dir una cosa que em va arribar al cor: que estava molt contenta -era la seva 5a nominació- perquè estava acostumada a que mai li donéssin cap premi (es va emocionar de veritat), i que sabia que hi havia gent que des de casa estava inclús més emcocionada que ella pel premi i que ho agraïa de tot cor...
-El ganxo dels títols:
És important titular els posts del blog amb una paraula o frase que enganxi i que sigui simple i en llenguatge universal , a poder ser. Però no per capritx, sinó perquè si en un buscador poses la paraula que dona títol a alguna de les teves entrades al bloc, entre els resultats de la búsqueda hi apareixerà la teva web. I he comprobat, mirant el comptador de visites, que quan poso un títol més genèric, per exemple Leuven,l'altre dia, que és el nom d'una ciutat, tinc més visites "no habituals" i de països més dispars. No us extranyeu si ara titulo els meus posts amb noms com sex, obama,lost, britney o binladen, per dir alguna cosa universal.
- He canviat els vídeos musicals de l'inici de la pàgina. Ara hi ha una altre brasiler: Caetano Veloso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada