A vegades aquesta ciutat pot ser una mica sòrdida. Ahir vaig arribar d'un cap de setmana a casa on la gent es queixava perquè deia que havia arribat la tardor (i estavem a més de 20 graus...) i em vaig trobar amb un temps humid i fred més propi del mes de novembre. A més, tornant a casa amb el bus em vaig trobar en una vorera una escena més pròpia de CSI, amb tot de sang pel terra, policies per tot arreu, fent fotos, amb uns cartronets amb números al costat d'objectes tirats allà,... Però és que cinc minuts més avall, quan estavem parats, vaig sentir un soroll sec i fort, però ningú es va inmutar. Quan el bus va arrencar vaig veure una moto a l'asfalt i un noi al terra, encara amb el casc posat, cridant de dolor i un home sortint d'un cotxe abonyegat: sí, un accident...
Quina rebuda m'ha fet aquesta ciutat.
Vaig anar a sopar tot moix. Menys mal que a la tele feien un debat sobre Jacques Brel, i van posar la meravellosa cançó Amsterdam, que curiosament el Marc m'havia penjat feia un dia al Facebook i que n'acabavem de parlar el dia anterior.
Avui he dormit com un tronc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada