Diumenge vaig somiar que tot amagant-nos amb uns amics en un poble anavem a parar a una petita llibreria regentada per... David Bowie. Es veia encara força jove. I ens saludava, es veia un home feliç i tranquil, i jo pensava: carai, amb la fama que té i es guanya la vida en aquest lloc venent llibres... Evidentment era un somni. Ahir vaig mirar una foto seva actual i està una mica passadet, a part de semblar bastant diva.
Diumenge també va ser el dia sense cotxes a Brussel.les, i he de dir que els belgues una altra cosa no, però disciplinats són, i en tot el dia gairebé no vaig sentir cap cotxe al carrer (només algún mitjà de transport públic, com busos, tramvies i taxis)
Va ser increïble estar assegut llegint tranquil·lament a casa, amb la finestra mig oberta -perquè a sobre feia un dia clar i poc fred- i sentir el soroll de les passes de la gent a les aceres, o la remor del vent. A més tothom va sortir a la ciutat amb bicicleta i va ser una invasió pacífica i sorprenent...O després quan vaig sortir a passejar pel Parc de Duden, travessant avingudes desertes per arribar-hi, tant ple de gent que no tenien altra cosa que fer que perdre el temps... El contrast amb el meu ritme de cada dia era brutal. Em vaig entretenir veient com jugaven els gossos, com corrien els nens,... Fins i tot em vaig estirar una estona perquè em toqués una mica el solet. Mig adormit vaig començar a agafar fred... I ara estic costipat :-( No es pot tenir tot a Brussel·les...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada