Memòria perduda

L'altre dia, al pis de dalt del meu, es va organitzar una mena de jornada de neteja, però no amb motxo i escombres, sinó de llibres. Resulta que la inquilina va morir fa unes semanes i els propietaris tenien pressa per buidar el pis. El problema és que totes les habitacions estaven literalment folrades de llibres i els familiars que li quedaven a la dona, ja grans, no es veien en cor de treure'ls. Total, que van fer veus i van invitar a familiars, amics i veïns a anar a la casa i agafar els llibres que més els hi interessessin.

Em va impressionar molt aquell pis. Mobles sencers, prestatges i més prestatges plens d'enciclopèdies de tota mena, llibres moders, molts llibres antics, bastants sobre la 2a Guerra mundial,... Tota una vida en 70 metres quadrats. De sobte, remenant en un moble raconer (que extrany es fa tocar coses d'un pis que no és teu) vaig trobar una col.lecció inmensa de discs de vinil, dels grans i dels petits, la majoria antics, i la majoria de ranxeres, ja que segons em van explicar el marit de la dona era mexicà. N'hi havia centenars, també de música catalana, de grups dels seixanta,... En preguntar per tot allò, em van dir: endu-t'ho si vols. De fet, si no ho traiem ara, es llançarà a les escombraries...

Allò em va colpir. No hi ha res que em faci tan mal com la idea que la música es pugui tirar com un objecte inservible. I vaig decidir quedar-m'ho. O sigui que ara tinc l'habitació plena de vinils vells esperant destí. Algun d'ells me'ls quedaré, segur, i la resta potser els donaré a algun antiquari del barri, que he vist que en tenen exposats a les seves botigues.

de tot això, el que m'ha quedat més gravat, sens dubte, va ser la sensació que en un dia estàvem fent desaparèixer records de tota una vida. Les persones som com formiguetes, a vegades, anem recollint objectes que ens estimem molt i els guardem amb afecte fins la vellesa. llavors moltes vegades no pensem què passarà amb allò quan morim (i passa l'os formiguer per fer-ho desaparèixer) Però tot i la idea trista i melancòlica que hi ha de fons, aquesta història té final feliç, perquè aquests records en forma d'objectes i llibres tenen ara nous propietaris, i el seu cicle continua.

Ara penso que algun dia d'aquests hauria de fer neteja...