L'ós i el... madrony?

La setmana passada vaig estar a Madrid per feina. Molt interessant comprobar la diferent forma de fer que tenim els catalans i els madrilenys (i que consti que ninguna és millor que l'altra) De fet, entre tots els assistents i diputats espanyols, era l'únic català present, i no patiu, vaig fer-vos quedar molt bé (això sí, no vaig ballar sevillanes al sopar de gala a la Casa de Campo, el meu "saber estar" arriba fina a un determinat punt) Entre els highlights de la semana: visita a el Prado en una hora! (amb una guia simpatiquíssima, això si) i la cara que vaig posar quan vaig saber que l'alternativa a visitar museus era anar al Santiago Bernabeu (devia ser molt explícita pel què em van dir)

A l'aeroport, mentre esperava el meu vol de tornada a Barcelona em vaig trobar amb dues parelles madrilenyes "de pura cepa" que em van fer molta gràcia perquè eren iguals que els personatges de les sèries de Telecinco i Antena 3 sobre "gente bien" Els modelets i els pentinats inamobibles d'elles i les clenxes i les camises amb jersey per sobre d'ells eren dignes de la millor època de la Presley o de Mario Conde. I a sobre la conversa que tenien era sobre si anar a sopar o no al Via Véneto ("me ha dicho piluca que se come muy bien, i por Internet dice que la comida es excelente...") ja ho sé, digueu-me provincià, però és que a mi em fascinen...

Els qui cada vegada em fascinen menys, i sento dir això, són alguns argentins, com un que em vaig trobar al vol de Barcelona que perquè l'aterratge va ser una mica brusc es va passar tota l'estona següent queixant-se i dient tonteries (claro, ya te decía yo que no viajáramos en una low Cost, qué horror,... etc) El cap com un timbal.

I el cap de setmana vaig anar a veure ONCE, una senzilla però emotiva pel.lícula irlandesa, un musical "indie" que val molt la pena. Vaig sortir del cine xiulant les melodies. Molt recomanable.

I parlant de recomanacions. Preneu nota:

Cada dia, a les 21h a icat fm fan un programa musical meravellós, presentat per tot un mestre com és l' Albert Puig, que es diu Delicatessen. Allà podreu escoltar la música catalana i internacional més interessant del moment. Molt pop, folk, rock tranquil, músiques del món, coses molt variades però sempre d'un gust exquisit.

Probeu-ho i ja em direu el què...