Proto - cols de Brussel.les

Dia 52: 52è dia sense haver vist el Manneken Pis

Les meves aportacions cibernètiques són cada vegada més espaiades, ho sé, i ho lamento, però sembla mentida com passen les hores i els dies sense tenir uns minuts per saludar a la concurrència blocaire. Pels que consulteu aquest diari periòdicament per saber de mi, dir-vos que estic bé (sortint del costipat), molt enfeinat però alhora il.lusionat amb les coses d'aquí i d'allà. Aquests últims dies el Parlament bull d'activitat, hi ha molta gent pertot, molts actes,... Avui per exemple vé el Zapatero a una sessió solemne al Plenari i després anirem tots els espanyols a una recepció a l'Embaixada. No és que em mori de ganes d'anar-hi, la veritat, de fet fa una mica de mandra, però com a bon Capricorn m'agrada tot el que és la cerimònia, el boato, el protocol, i en aquest sentit això promet... Per si de cas, em posaré corbata (sense que serveixi de precedent) Ja us informaré dels detalls...

Parlant de protocol, l'altre dia, en voler reenviar a la meva jefa un e-mail que anava dirigit a tots els parlamentaris i assistents, el que vaig fer va ser enviar el mail dirigit a ella a tothom -no sé si s'entén això, aquestes coses són difícils d'explicar per escrit-. Total que un e-mail dirigit a una sola persona es va enviar a tota la delegació espanyola, i clar, em va entrar una suor freda. No per res (el mail, en català per cert, era innocu) sinó perquè vaig adonar-me de com de fàcil era crear un conflicte a partir d'un correu electrònic mal enviat. (Ex: Amb la confiança, pots respondre a una invitació d'algú conegut del teu superior dient: Et reenvio una invitacio del pesat del X per anar a una reunió conyàs amb el fatxenda del X,... i fas reenviar, i tothom se n'entera) No us penseu que faig suposicions hipotètiques, pel què m'han dit, això realment ha passat aquí...

PD: Perdó per la tonteria del títol, què voleu... Són masses hores al despatx...