Sé que si només teniu com a referència de Brussel.les els meus comentaris, us pot haver calat la idea que aquesta és una ciutat freda, aburrida i plena de gent extranya. I bé, no és ben bé així...;-)
Per exemple, una cosa que m'ha cridat molt l'atenció és la gran vida cultural de la ciutat. Cada dia hi ha una oferta molt variada de concerts de tot tipus, exposicions, festes, per no parlar de l'oferta museística i teatral (òpera inclosa. Pel què fa a música, posem pel cas, hi ha tants concerts que moltes vegades m'assabento de concerts interessants quan ja han passat. Brussel.les té bona fama per l'oferta de música clássica (per exemple, Jordi Savall és un habitual aquí i el coneixen molt) Però els concerts van des de grans estrelles del rock i el pop fins a exponents de l'indie o la música més actual.
La setmana passada vaig anar a un concert del grup de pop "indie" americà EELS, un dels meus grups preferits de sempre. Fan una gira europea que no inclou Espanya i per tant era l'única oportunitat per veure'ls. Crec que molts grans grups que fan gires passen per Brussel.les perquè hi ha molt públic potencial (als belgues els agrada molt la música, però a més aquí hi viu gent de tot Europa) i sempre omplen. Encara que no hi hagi massa feedback -són freds els espectadors brusselencs- i la ciutat no tingui tan atractiu com per exemple París o Londres...
Doncs el concert va ser molt bo. Per si algú no sap qui són, dir que fan una música una mica esquizofrènica: grans melodies amb lletres malsonants, cançons ballables amb lletres molt tristes, des de folk americà fins a rock guitarrer del més dur,... Venien només el cantant (tot un personatge)Mark Oliver Everett, ànima del grup, i un acompanyant superdotat per la música i la improvització. L'escenari estava ple d'instruments (un piano, un baix, una bateria, dues guitarres, una serra de tallar fusta (!), flauta, etc) cosa que al principi va fer pensar que sortiria tot el grup. Doncs no: els dos músics anaven canviant d'instrument segons la cançó, o, atenció, durant la mateixa cançó: El moment àlgid de la nit va ser quan Mr. E (nom amb què es coneix el cantant) i l'acompanyant que estava tocant la bateria a l'altra punta de l'escenari, es van intercanviar els intruments dues vegades sense que la cançó parés. És difícil explicar-ho però va ser increïble. Com també era al.lucinant comprobar que es podia fer música amb una gran serra usada com si fos un contrabaix...
Algú va comentar aquell dia que el tipus aquest anava una mica d'estrella (de rock star)ja que a l'inici del concert va passar un documental sobre la vida del seu pare (!) i era una mica exhibicionista amb els seus comentaris i solos. Segurament és cert, però què seria de la història de la música sense egos incommensurables i talents desperdiciats pel messianisme i la falta d'humilitat...
En el cas d'EELS, en el fons són uns perdedors, i ells ho saben, però són uns perdedors amb molt de talent.
(http://www.eelstheband.com/! )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada