PETITION: Petición 1123/2007, presentada por Karl Friedrich Lentze, de nacionalidad alemana, sobre la discriminación contra los gnomos de jardín
TEXTE: El peticionario pide que se adopten medidas contra la República Federal de Alemania por discriminar a los gnomos de jardín.
Información
– El peticionario ha remitido anteriormente la cuestión al organismo de control de lucha contra la discriminación en Alemania, que respondió que la ley general sobre igualdad de oportunidades no se aplica a los gnomos de jardín.
Recomendaciones
– Infórmese al peticionario de que, desafortunadamente, los gnomos de jardín tampoco pueden remitirse a las obligaciones relativas a la discriminación que derivan del Tratado EU.
NOTA: Aquí una foto del funcionari encarregat de llegir i contestar les peticions que arriben al Parlament:
L'altre dia em vaig assabentar que tenim dos diputats astronautes al Parlament (o dos astronautes diputats, no sé): el txec Vladimír Remek, el primer astronauta de la història no america i no soviètic, i l'italià Umberto Guidoni, tots dos del Grup polític GUE. A la foto podeu veure el primer d'ells, que celebra 30 anys del seu viatge espacial. Pot ser una anècdota, però no deixa de ser cert que hi ha diputats que arriben a Brussel.les perquè són persones conegudes als seus països, encara que no tinguin carrera política (recordo també el cas del pilot Ari Vatannen o dels periodistes Luis Herrero o la italiana Lilli Gruber). De vegades, s'han de fer aquestes coses perquè la gent voti en unes eleccions europees...
A part d'això, també hem rebut correus en defensa de la mozarella, queixant-se de petits robatoris als despatxos, demanant carregadors de mòbil -tot un clàssic!-,... A més, constato que els divendres com avui la gent està molt relaxada, vesteix molt més esport (els diputats no hi són i tothom pensa en el cap de setmana) i a la tarda no hi sol haver ningú als despatxos, bé, jo sí perquè sóc molt treballador ;-) I això també es nota en els e-mails, ja que es reben des de demandes de gent que busca pis, o el lloga, fins a invitacions per a festes, correus en cadena on es discuteix sobre temes d'allò més diversos...
Un diputat comentava fa poc que cada dia li arriben entre 300 i 400 correus que ha de contestar (és a dir, els bons, sense comptar l' SPAM ni aquells correus que es guarden perquè interessen, o els que s'eliminen) Després de fer la selecció, queden doncs 300 o 400 mails per escriure, i la majoria s'han de consultar un per un amb el diputat. Aquest diputat té una persona dedicada quasi exclusivament a aquesta feina, i encara reb alguna queixa de gent que li ha enviat una petició i no ha obtingut resposta... Ens passem el dia dient que no, deia, però alguna vegada hem de dir que si.
Avui és un dia on tot "costa". Com aquells primers de setembre tant durs,... La diferència és que ara fa molt més fred que al setembre, tot i que fa pocs dies que hem abandonat l'hivern. Jo he deixat la neu de Terol i Conca per la neu de Brussel.les (fins avui encara no havia vist nevar a Bèlgica). Ha estat curiós veure aquests dies de Setmana Santa per la televisió les imatges de la gent a la platja mentre jo era en algun port de muntanya perdut amb els flocs de neu caient, i amb el repic dels tambors ressonant muntanya enllà, o enmig del silenci i l'emoció d'una processó ventosa obstinada a no defallir a pesar del poc públic. És fascinant la varietat de paisatges físics i humans que ens ofereix la Península. M'ha agradat comprobar com a la comarca del Matarranya el català segueix sent una llengua viva, d'ús comú, i els seus pobles són plens d'història, però amb un punt de nostàlgia, com si haguéssin caigut en l'oblit.
També he descobert els meravellosos paisatges del Maestrat aragonès, ara frondosos, ara àrids, tant bon punt muntanyosos com planers; i amb uns pobles amb arrels històriques molt llunyanes , les pedres dels quals han vist passar romans, musulmans, càtars i maquis. Finalment, què dir del fascinant mudèjar de Terol, la capritxosa imaginació de la natura de la Ciutat Encantada, o la barreja d'estils de la fantàstica catedral conquense... Com veieu, pocs dies però molt aprofitats, tant, que avui només desitjo poder descansar.
I és que aquests viatges (o passejos) per llocs tan propers i tant desconeguts alhora em dónen molta energia. El següent capítol serà Anvers, però això ja és una altra història...
Ahir em truquen de casa i em diuen que m'estan buscant d'una ràdio per fer-me una entrevista.
Evidentment no dono crèdit. Es veu que han llegit el meu blog.
Efectivament, després es posen en contacte amb mi d' ONA FM (l'antiga Ona Catalana que va ser absorbida per la SER) El programa en concret es diu La Vinyeta, i el dirigeix i presenta en Luismi Martinez, juntament amb la Mònica Pérez -a tots dos els haureu vist a la tele alguna vegada- i amb la col.laboració especial del genial cantautor-showman solsoní Quim Vila.És un magazine en clau d'humor sobre temes molt variats.
Bé, doncs l'entrevista ha girat entorn de la meva vida a Bèlgica i les peculiaritats del país i la gent (m'he sentit una mica com els protagonistes de l'afers exteriors del Mikimoto)i estava força nerviós perquè no sabia per on em sortirien -vull dir si em farien preguntes compromeses, o difícils de respondre,...-
Al final tot ha anat relativament bé (fins i tot la meva veu no m'ha desagradat, cosa que normalment no passa) He de donar les gràcies als membres de l'equip que han estat molt amables i simpàtics, i m'apunto aquest programa per escoltar-lo quan tingui ocasió, juntament amb altres programes de ràdio molt recomanables com "En guàrdia" de Catalunya Ràdio, amb Enric Calpena i el Dr. Junqueres; "Delicatessen", a Icat Fm, amb el gran Albert Puig, o el clàssic "Minoria Absoluta" a RAC1.
Penjo aquí el link amb part de l'entrevista (Després de les notícies ha continuat, i és quan he estat més còmode i ocurrent, però aquesta part no l'han penjat,...)
Clickar on diu MP3 Cobro revertit Brussel.les. Bé amics internautes, ja veieu quina influència tenen els blogs que m'ha permès sortir a un mitjà de comunicació tradicional. No em queixaré més de què ningú no em llegeix...
Sé que si només teniu com a referència de Brussel.les els meus comentaris, us pot haver calat la idea que aquesta és una ciutat freda, aburrida i plena de gent extranya. I bé, no és ben bé així...;-)
Per exemple, una cosa que m'ha cridat molt l'atenció és la gran vida cultural de la ciutat. Cada dia hi ha una oferta molt variada de concerts de tot tipus, exposicions, festes, per no parlar de l'oferta museística i teatral (òpera inclosa. Pel què fa a música, posem pel cas, hi ha tants concerts que moltes vegades m'assabento de concerts interessants quan ja han passat. Brussel.les té bona fama per l'oferta de música clássica (per exemple, Jordi Savall és un habitual aquí i el coneixen molt) Però els concerts van des de grans estrelles del rock i el pop fins a exponents de l'indie o la música més actual.
La setmana passada vaig anar a un concert del grup de pop "indie" americà EELS, un dels meus grups preferits de sempre. Fan una gira europea que no inclou Espanya i per tant era l'única oportunitat per veure'ls. Crec que molts grans grups que fan gires passen per Brussel.les perquè hi ha molt públic potencial (als belgues els agrada molt la música, però a més aquí hi viu gent de tot Europa) i sempre omplen. Encara que no hi hagi massa feedback -són freds els espectadors brusselencs- i la ciutat no tingui tan atractiu com per exemple París o Londres...
Doncs el concert va ser molt bo. Per si algú no sap qui són, dir que fan una música una mica esquizofrènica: grans melodies amb lletres malsonants, cançons ballables amb lletres molt tristes, des de folk americà fins a rock guitarrer del més dur,... Venien només el cantant (tot un personatge)Mark Oliver Everett, ànima del grup, i un acompanyant superdotat per la música i la improvització. L'escenari estava ple d'instruments (un piano, un baix, una bateria, dues guitarres, una serra de tallar fusta (!), flauta, etc) cosa que al principi va fer pensar que sortiria tot el grup. Doncs no: els dos músics anaven canviant d'instrument segons la cançó, o, atenció, durant la mateixa cançó: El moment àlgid de la nit va ser quan Mr. E (nom amb què es coneix el cantant) i l'acompanyant que estava tocant la bateria a l'altra punta de l'escenari, es van intercanviar els intruments dues vegades sense que la cançó parés. És difícil explicar-ho però va ser increïble. Com també era al.lucinant comprobar que es podia fer música amb una gran serra usada com si fos un contrabaix...
Algú va comentar aquell dia que el tipus aquest anava una mica d'estrella (de rock star)ja que a l'inici del concert va passar un documental sobre la vida del seu pare (!) i era una mica exhibicionista amb els seus comentaris i solos. Segurament és cert, però què seria de la història de la música sense egos incommensurables i talents desperdiciats pel messianisme i la falta d'humilitat...
En el cas d'EELS, en el fons són uns perdedors, i ells ho saben, però són uns perdedors amb molt de talent.
Fa unes setmanes, parlo amb els de casa i em diuen que han trucat per telèfon demanant per mi, de El Periódico, i que he guanyat un premi. Me l'enviaran a casa. En principi desconfio, ja que avui dia les estratègies de publicitat són molt sofisticades...Uns dies després, però, reben un mòbil Siemens i a la caixa hi consta que ho envia el diari, però no hi ha cap carta ni res.
Jo estava ben intigat, perquè no hi havia manera de recordar en quin concurs o sorteig havia jo participat (la meva mala memòria és llegendària entre família i amics) Uns dies després, la meva mare em diu que ja sap perquè m'han regalat el mòbil. Diu que estava buscant coses al google i que va posar el meu nom i va aparèixer la resposta al nostre neguit: Havia participat en una porra d El Periódico pels Oscars 2008 i vaíg endevinar els guanyadors de les 8 principals categories!!!
El primer que vaig pensar és perquè ma mare buscava el meu nom al google ;-), però després vaig centrar-me i recordar, va ser una porra feta de pressa i corrents i sense pensar gaire. I jo que sóc molt d'informar-me del què es cou per internet (havia consultat les apostes de diferents mitjans per les principals categories)la veritat és que en algunes categories -com millor actriu i millor actriu secundària- vaig seguir una extranya intuició i no la lògica.
Total, que podeu comprobar que sóc un dels dos únics guanyadors de la porra si poseu el meu nom complet a google...
Heus aquí els resultats electorals del diumenge. Si, ja sé que tothom els coneix i que gairebé són història (ara estem entretinguts amb quinieles de ministrables i crisis internes de partit)però fixeu-vos que potser no són definitius. Hi ha dos escons que "ballen" i que es decideixen avui. En concret, són els vots dels "emigrants" (conegut com el CERA) els que poden fer variar els resultats en dues circumscripcions: Viscaia i Barcelona. Segons els primers resultats, el PSE reté l'escó enfront del PP , però el PP li roba un escó a CIU a Barcelona en l'últim moment (recordem que el diumenge, la diferència entre CiU i PP per aquest escó era de només 70 vots) Quan actualitzin el quadre, el penjaré de nou.
Aquest passat cap de setmana vam arribar als 26°C a certes zones de Catalunya. Jo vaig poder gaudir del sol de primera hora de la tarda, inmòbil durant molta estona, donant-me en tota la cara,... Fantàstic experimentar això en aquesta època de l'any, i més quan el dia següent et topes amb la crua realitat Brussel.lenca: gairebé 20°C menys, el cel grisós i...neu! Sí senyor.
Bé, amb tot el xou de la Campanya electoral i demès temes de feina no estic escrivint gens i em fa ràbia, perquè perdré els meus (pocs) incondicionals. No vull prometre coses que després no podré cumplir, com els polítics ;-), però espero que a partir de la setmana que vé (tot i que toqui Estrasburg) tingui alguna estoneta per explicar coses. Coses tant surrealistes com una exposició que hi va haver al Parlament sobre el Càncer de cólon i on hi havia un cólon gegantí, on podies entrar -s'entén que pel lloc on acaba l'intestí...- i veure els efectes del Cancer.
