El diumenge em vaig llevar i em vaig dir a mi mateix: No m'ho puc creure, no em pot haver passat això. ..I el què havia passat es remunta al dijous dia 20, el meu últim dia de feina a Brussel.les abans de vacances. Intentaré explicar-ho tot detalladament però de la manera més resumida possible.
El dia abans de marxar vam fer una festa d'aniversari al pis, fantàstica, uns quants amics de la feina -i algun invitat-, una copeta i molt bon menjar (arròs i pastissos portuguesos, amanides "mallorquines" i macedònia feta per mi) Però clar, després va tocar rentar i endreçar i, encara que tenia la maleta gairebé feta, vaig dormir poc. L'endemà vaig anar a treballar dues hores i després a buscat el bus cap a l'aeroport. Fins aquí tot normal. Però hi havia molta boira...
Ja a la fila de la porta d'embarcament, veiem sortir l'avió a Carcassona (programat uns minuts després del nostre) i després... el silenci. Passava el temps i ningú deia res. Era evident que hi hauria retard. Ens van comunicar que en comptes de les 15:15 sortiria a les 20:30 i vam anar a menjar alguna cosa al bar de l'aeroport. Quan vam aconseguir entrar de nou a les portes d'embarcament (no va ser fàcil) vaig veure que no havia sortit cap vol més, molts d'ells estaven "delayed". En un parell de casos, van dur autobusos per dur la gent a l'aeroport de Lieja (a unes 2 hores d'allà) on semblava que no hi havia boira, entre ells uns passatgers que anaven a Madrid i que sortien a les 20h; una hora més tard se'ls enduien cap a Lieja. D'altres, vèiem com anunciaven que els cancel.laven (la paraula més temuda). I nosaltres què? Ens van comunicar -el personal de seguretat, doncs ni per megafonia ni per les pantalles existia el nostre vol- que no s'havia cancel.lat i que aniriem a Lieja, vés a saber quan. I a esperar. Parlant amb familiars a Girona vaig saber que el vol Girona-Brussel.les s'havia desviat a Lieja i que segurament tornariem amb el mateix avió. Amb tot això, un grupet de catalans ens vam ajuntar, per allò de sentir-nos acompanyats...
Finalment, passades les 11 de la nit i quan gairebé no quedava ningú a l'aeroport, va i ens diuen que el nostre vol s'ha cancel.lat. Recollim les maletes, emprenyats (perquè han esperat fins aquesta hora per dir-ho?)i anem a fer cua perquè ens retornin els diners i ens ofereixin una alternativa, però...Déu meu! Hi ha centenars de persones fent cua. Arriben veus que no hi ha cap vol a Girona fins passat Nadal, i també ens diuen que per reclamar la devolució no cal esperar-se; s'ha de fer per internet. Total, que els que hem estat més o menys en contacte totes les hores d'espera decidim que la millor solució és llogar una furgoneta i anar junts cap a Girona per carretera (som 7 en total, quatre noies i tres nois) Agafem taxi i, descartat buscar hotel a Charleroi, ens repartim entre les dues cases dels únics que vivim a la capital. Jo aviso a la meva companya de pis i duc tres persones a dormir. Tot comença a ser una cursa contra rellotge.
L'endemà ens trobem tots a l'estació de Gare du Midi. Mirem trens: cap plaça disponible (ni en primera!) fins a Catalunya durant tot el cap de setmana, des de qualsevol punt de Bèlgica, ni que sigui fent trasbord... descartat. Mirem cotxes de lloguer: tots agafats...Però a última hora una monovolum de 8 places es cancel.la a Hertz! Podem sortir al cap d'una hora del centre de Brussel.les. Trasllat i esmorzar. i comença la segona part de l'aventura...
Resulta que la companyia no permet arribar a Espanya i ens hem de quedar a Perpinyà. Calculem unes 13 hores de camí amb parades, però acaben sent 16! Ens trobem boira (més boira!), aigua-neu, retencions, accidents, peatges, la nit...I ens hem de turnar els nois al volant, que som els únics que conduïm. Parem cada tres hores aproximadament però el viatge es fa llarg i pesat, algú proposa jugar a alguna cosa, però no estem massa animats. Arribem a Perpinyà i uns quants familiars ens duen a Girona i/o Barcelona. A mi no em poden venir a buscar i em quedo a un hotel a Figueres, on també es queda una de les noies. Arribo a l'habitació a les 3 de la matinada. Per fi... A les 8 del matí un gos bordant a la meva planta em desperta. Truco a recepció. No m'ho puc creure! (què fa un gos tancat en una habitació d'un hotel?) Se l'enduen però ja no puc dormir. Faig un bon esmorzar de bufet i a les 12 el meu germà em vé a buscar des de Manresa.
Arribo a casa a les 14:30 del dissabte 22 de desembre, 52 hores després d'haver sortit de Brussel.les en direcció l'aeroport.
Ja fa uns dies que duc vida "normal", he celebrat el Nadal i tota la resta, però quan em poso al llit no puc deixar de pensar en totes les hores que vaig perdre; i perquè no dir-ho, els diners que em va costar tot plegat: bitllet -no és senzill el tràmit de devolució de l'import, triga unes tres setmanes i jo encara no estic segur que ho aconsegueixi...-; lloguer de cotxe; gasolina i peatges; nit d'hotel,...
I clar, Ryanair com a molt et retornarà els diners (d'un servei que no ha prestat)i encara suplicant-ho, però mai t'indemnitzarà per la pèrdua de temps (2 dies de vacances) i diners (uns 200€) que ha costat la seva incompetència i despreci pels seus clients.
Ja us informaré de com acaba tot plegat (no les tinc totes...)
PD: Jo que buscava que la gent m'enviés queixes i experiències personals... No sabia que jo mateix en tindria una de ben interessant.
PD2: Avui hem celebrat Sant Esteve i hem fet l'amic invisible, que en el meu cas ha sigut una pluja indecent de regals. Com m'agrada fer i rebre regals!
PD3: La foto de l'anterior post és dels meus companys d'aventura: l'Ariadna de Barcelona que viu a Lille, la Míriam de Girona que viu a Brussel.les, la Neus de Sabadell, el Jordi d'Empuriabrava, el Jordi de Banyoles que viu a Gant, i la Carme de Blanes. Una abraçada ben forta a tots!!!
Aquesta imatge és de la nostra arribada a Perpinyà, rebentats, i encara ens quedava una estoneta fins a poder dormir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada