Dilluns vaig sortir molt tard del despatx, a una hora, vora les 22h, on no hi ha ningú pels passadissos, la llum és tènue i no se sent absolutament res. Estava mort de gana, amb son i a casa m'esperaven tots els mobles d'Ikea de la cuina nova amontegats, i jo sense cuina mentrestant (quina mandra, pensava, a aquestes hores i a més hauràs de menjar qualsevol cosa)
Agafo l'ascensor. A fora plovia, i això fa que el dia sigui encara més feixuc. Tot en silenci, a les fosques gairebé. Baixo al 3r pis per anar cap a la sortida, i de sobte... una música eixordidora de fons, llums, focos, gent per tot arreu vestida de gala, el dringar de les copes i olor de menjar...
Era la festa dels Energy Globe Awards 2008, ja ho sabia, però com que en aquesta santa casa cada dia hi ha un espectacle diferent ja no ho recordava. És una gala anual on venen moltes personalitats i es donen premis (per abreujar)I després hi havia un concert de ..Zucchero. Sí, aquell italià de melena llarga i ulleres de sol que es va fer molt famós aquí fa uns anys amb la cançó Baila morena. Doncs al bell mig de la planta 3 (una espècie de distribuidor central de tot l'edifici) es va muntar un gran escenari, amb un potent equip de llums i so, i el tio estava cantant, i la gent bebent i menjant de peu dret. Total, que vaig solucionar el sopar i em vaig quedar una estona disfrutant de la música i d'una mica de conversa amb uns amics.
Però aquí al Parlament passen coses encara més increïbles. Ahir, per exemple es va muntar un torneig de futbol (patrocinat pels països organitzadors de la propera Eurocopa) que era, com explicar-ho, un futbolí gegant inflable on els jugadors eren persones, concretament diputats, funcionaris i membres de la Comissió Europea. La sensació de passar pels passadissos i sentir de fons els crits d'ànim de la gent i el xiulet de l'àrbitre era, com a mínim, desconcertant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada