Ahir vaig veure un reportatge a Localia sobre la matança de Columbine. He de dir que no conec "Bouling for columbine" de Michael Moore, ni la pel.lícula de Gus Van Sant "Elephant", que tracten el tema des de la vessant més política i sociològica, i potser per això el relat em va colpir desmesuradament. En realitat era una recreació real del què va passar, interpretada per actors amb gran verosimilitud, intercalat amb entrevistes als supervivents, imatges reals de les càmeres de l'institut el fatídic dia, la informació anterior (els vídeos on es gravaben ells dos probant armes de foc) i posterior (les investigacions policials)...
Tot plegat era tan real que no em podia creure que hagués passat allò. No vull treure conclusions fàcils o simplistes -s'ha estudiat força aquest cas-; segur que l'orígen de l'horror s'ha de buscar en la psicologia dels assassins bàsicament, però el què queda clar és que l'administració de justícia va fallar (els dos tenien antecedents), la policia va fallar (perquè van esperar a entrar tanta estona, fins que tothom ja era mort?), els pares i l'ambient familiar van fallar (un d'ells tenia un arsenal a la seva habitació i ningú ho va detectar),... massa coses, oi?
Pot semblar que ara aquest tema ja està superat, que a més va ser molt lluny d'aquí i no ens afecta, però carai, no era una peli de ficció per passar l'estona, ni una arma política per desacreditar una administració, era real, i em va fer pensar en la quantitat de tonteries -notícies, vídeos de youtube, pel.lícules- que provenen dels EUA que cada dia ens empassem (i ens fan empassar)i que no ens aporten res, i en canvi no som gens conscients d'altres realitats molt terribles i/o interessants que no s'expliquen i són l'orígen de moltes Breaking News de la CNN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada