No he complert la meva "promesa" i no he penjat res aquests dies, però bé, ara ja sí espero cuidar una mica més la meva finestra al món cibernètic. Per començar amb una cosa lleugereta, unes recomanacions vàries, com aquelles que es fan a les entrevistes de la tele, en les seves seccions "refrescants" d'estiu...
Una Pel.lícula:
Ratatouille. Brillant comèdia d'animació. És d'aquelles que t'has de deixar endur per la riquesa visual i creure't la inverosímil història per, a canvi, disfrutar del plaer d'entrar a curiosejar en una cuina d'un gran restaurant, veure trepidants escenes d'acció, olorar els plats a través de la pantalla, i sorprendre's de la increïble "humanitat" dels gestos i moviments dels personatges (tant animals com persones) Per cert, que el famós plat que fa embogir de plaer al crític gastronòmic és una espècie de pisto, o de "tumbet" mallorquí.
Un llibre:
Cuando fui mortal, de Javier Marías. Aquest és d'aquells autors en certa manera polèmics, que escriu a la premsa i té bastants detractors pel què fa al seu pensament (tot i que a Espanya, al contrari que a l'estranger, no és gaire conegut) Moltes vegades això ha pogut deixar en segon pla la seva producció literària, esplèndida -jo sóc dels què opinen que art és sempre art, amb independència que el seu creador pugui ser un cabró, que tampoc és el cas-. Total,que escriu unes novel.les genials (potser un pèl farragoses amb tanta frase subordinada i pirotècnia formal) i que aquest és un llibre de contes sorprenents, plens de personatges foscos, molt reals, narrats de forma impecable i tradicional, amb temes i personatges recurrents, amb intriga i sorpresa final, amb un llenguatge precís, i on moltes vegades tinc la sensació que descriu els meus propis sentiments, els meus pensaments més íntims, i et deixa anar reflexions, com qui no vol la cosa, que et remouen l'estómac perquè són com un dard a la teva consciència... Absolutament recomanable.
Un disc:
Mentider, de Marc Parrot. Per si no ho sabíeu, és el Xaval de la Peca, que té una producció de discos molt recomanables abans de l'èxit de masses, i que fa dos anys va treure el seu primer disc totalment en català que és una delícia per les melodies juganeres, les lletres iròniques i tot l'ambient amable i festiu que et deixa amb un somriure als llavis quan s'acaba.
Algú m'ha comentat que mai recomano música en català (ni castellà)i és cert, suposo que les meves influències són bàsicament anglosaxones, encara que adoro absolutament la música de Brasil, el fado portuguès, el pop francès,... De la música d'aquí sempre m'ha interessat més el que es feia abans (Serrat, Sisa, Mª del Mar Bonet,...) que l'actual, encara que hi ha una o dues excepcions que properament les hi faré el seu merescut homenatge.
Ah! I el gat què hi pinta, us preguntareu? Bé, m'he adonat que en els pobles pesquers amb història, com Rodes, Gènova, o Cudillero (Astúries) últimament, aquells que són bonics però tenen una part bruta i melancòlica, sempre hi ronden gats, com vinguts d'una altra època i que mai han volgut marxar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada