Són ganes de polèmica

Unes quantes notícies, opinions i comentaris, no gaire elaborats, no us penseu. Un poti poti. Tot tal com raja...

A) Entrevista a Javier Marías a La Vanguardia:

- Ve España como "un país envilecido hasta la médula". ¿Lo cree así?

- Es exagerado, pero algo hay. Se ha convertido en una sociedad de nuevos ricos con pocos escrúpulos y una moral muy laxa. Por no hablar del grado de ignorancia y, sobre todo, de satisfacción con esa ignorancia, y eso sí es más nuevo. Estoy bastante a disgusto en mi país y mi época. Y hay otra cosa que no es nueva que la riqueza no ha eliminado: es un país con mucha saña, mucha mala leche, con mucha gente dedicada a joder por joder.

B) Cap de setmana: Concert de Marc Parrot, ple d'energia i bon rotllo, amb menys públic del què es mereix. Perquè a Barcelona qualsevol grup extranger desconegut acabat de sortir, amb alguna referència a les revistes "de tendències", té una gran capacitat de convocatòria entre els joves moderns d'aquí, i els músics contrastats (vinguin d'on vinguin) no? És una d'aquelles coses d'aquesta ciutat multicultural i de disseny que no entenc i que no m'agrada.

C) Durant unes setmanes -bastantes- les escales mecàniques de la parada de metro que uso habitualment van estar espatllades. Llavors, quin remei, pujava per les escales tradicionals. Ara que ja fa temps que tornen a ser operatives les mecàniques, no les he tornat a usar més. Perquè la majoria de gent jove no fa el mateix?

D) A risc de tenir opinions en contra, crec que la notícia de la nova normativa sobre música en directe a Barcelona és un encert. Si es permet música enllaunada als bars i pubs, perquè es posaven tantes pegues per fer música en viu? En aquest cas no es podia justificar només pel problema dels sorolls. Barcelona ha de ser una ciutat viva, i sense grups que poguéssin tocar en locals de la ciutat, s'anava tornant una ciutat buida, d'aparador, i "enllaunada" Ara cal que això no vagi en contra del descans dels veïns, és clar, però... visca la música (en viu)!


E) Moral. Ha sortit en DVD un documental anomenat "Soldados de Dios: Jesus Camp" que parla de l'educació que reben els nens de la Associació Nacional d'Evangèlics (nordamericans), on son educats només a les seves cases i en campaments d'estiu per a convertir-se en futurs soldats de Déu i Bush. Segons sembla, el resultat posa els pèls de punta. A la revista GO opinen: "Res a envejar a la Yihad islàmica. Hem tornat a l'Edat Mitjana. Per a més inri, hi apareix Ted Haggard, president de l'entitat, ferri enemic de l'homosexualitat, casat i pare de cinc fills, que després de l'estrena del film es va veure envoltat per un escàndol sonat: les revelacions d'un "chapero" professional el van obligar a reconèixer que havia mantingut tres anys de sexe oral (barrejat amb anfetamines) amb el noi en qüestió. Pobres evangèlics"

No hi ha res que em tregui més de polleguera que la doble moral. Però això passa a molts altres llocs: a Zimbabwe, el dictador "cristià" Robert Mugabe ha pressionat perquè el vaticà destituís un bisbe que tenia relacions amb una dona. I el Vaticà, en nom de la moral, ha accedit, sense tenir-li en compte que el polític i militar va casar-se amb la seva secretària l'any 96, quan ja havia tingut dos fills amb ella mentre estava casat amb la seva primera dona.