El cap de setmana vaig estar a Leuven (Lovaina). Ciutat bonica, plena de monuments però no un parc temàtic com Bruges. Una ciutat on s'hi viu, hi ha zones comercials, suburbis, canals i fins i tot port. Tranquil.la però amb tots els serveis, universitària, plena de gent jove (inclús el cap de setmana, quant molts tornen a casa seva).
Em va sorprendre molt el què es coneix com Béguinage. Les Béguines eren dones que duien una vida religiosa però no es retiraven del món, i per exemple podien conservar les seves riqueses, inclús augmentar-les (no feien vot de pobresa, doncs) Al s.XIII van fundar els béguinages, comunitats tancades, una espècie de barris enmurallats dissenyats per a poder cobrir les seves necessitats espirituals i materials. Els béguinages flamencs són conjunts arquitectònics formats per cases, esglésies, edificis comuns i espais verds amb un disseny urbà o rural, segons el cas, i construïts en l'estil específic de la regió flamenca.
El de Leuven és del S.XVI i conté fins a 72 cases que ocupaven unes 300 dones,a més de l'església gòtica del S.XIV. Actualment, el complex pertany a la cèlebre Universitat de Lovaina i s'usa com a residència.
També és molt interessant l'ajuntament, una meravella amb façana de pedra plena d'escultures i relleus amb una profusió de detalls increïble. La Grote Markt, una plaça inmensa i allargada, plena d'harmoniosos edificis. I finalment, els Colleges, complexos de diferents segles que reunien els diferents estudis que des de fa molts anys fan de Leuven el centre universitari més important del país.
------------------------------------------------------------------------------
Una imatge de silenci? -Com el mític programa del 33-
Cada dia, a quarts de nou, obrir la porta del carrer i trobar-te la bufetada de fred i vent amb què t'obsequia Brussel.les als matins -si no és que a més plou- i les passes ressonen per la vorera fins arribar a la porta immensa -verda- del garatge. S'obre, s'ha de lligar a la paret amb un gran ferro perquè no es tanqui. El local és d'allò més trist i fred. Estret i llarguíssim. Crec que havia estat un antic taller mecànic. El sostre d'uralita transparent. Fa gairebé més fred que al carrer. Sembla que mai arribes al cotxe (que és al final del tot). Això per mi és una imatge de silenci, cada matí. Ningú gosa obrir la boca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada