7 de gen. 2008

Regals


Per a mi el gener és un mes especial. Ja des de petit, suposo perquè hi coincideix el meu aniversari, el dia 3, i Reis. Però he constatat que tothom li té bastanta mania al gener, pobret. "La cuesta de enero" en té part de culpa, suposo. I també el fet que faci tan fred i costi tant agafar el ritme de feina després de les festes de Nadal, la tornada al món real després d'unes setmanes d'il.lusió irreal i suposat bon rotllo general,...

Avui és el primer dia de feina de nou a Brussel.les, he vingut directament de l'aeroport al despatx, amb les dues inmenses maletes i sense gairebé dormir. Però el Parlament està tranquil, com un gegant adormit. Estic segur que quan desperti tothom a córrer... A part de posar-me al dia i agafar de nou el ritme, el que més em preocupa ara mateix és organitzar-me la vida fins l'estiu: saber quins dies de vacances tinc, fer un calendari dels caps de setmana que tornaré a Catalunya, comprar bitllets d'avió (això sobretot és urgent, només tinc el d'aquest mes i a partir de febrer no n'he comprat cap, cosa que implica que m'he d'afanyar perquè si no els preus es posen impossibles),... Un amic em deia que jo penso en comprar bitllets com qui pensa que ha de comprar fruita per tenir-ne a casa. Doncs potser sí que seria això... El problema és que si no els compres de "temporada", els bitllets es posen molt més cars que la fruita. Per cert, que avui fa un dia radiant, un cel blau intens, sense vent i un fred suportable.

Durant el vol he estat fullejant la revista Esquire i he subratllat un parell de frases de les entrevistes de l'interior:

Dustin Hoffman

Mi hijo Jake fue prematuro, nació con un mes de antelación. La placenta se desgarró y Lisa tuvo una hemorragia. Como en uno de esos shows de la tele, el doctor la puso como un mono y dijo que había que actuar deprisa. "¡Necesito lo otro!". Después, nos dijeron que sólo había opciones de que sobrevivieran durante los doce primeros minutos. Lisa se podría haber ido y Jake con ella. Lisa presentía la gravedad del asunto, y le dijo al médico en voz baja:"Si tienes que elegir, asegúrate de salvar al bebé". Así de simple. No sé de nadie más valiente. Si un hombre hubiera estado en esta situación, el tío diría: "Tiene que haber una manera de salvarnos la vida a los dos". Un hombre negociaría.

Philippe Starck (Dissenyador)

Necesitamos cierto dramatismo para vivir. Cuando trabajo en un espacio público, lo que busco es despertar a la gente, darles una experiencia y crear un recuerdo. Quiero que lleguen a sus casas diciendo: "Estuve en un lugar fantástico. No puedo describirlo, pero estaba lleno de energía, y ahora quiero intentar cambiar el mundo, quiero luchar... ¡Estoy despierto!".

PD: A l'apartat de blogs, penjo un divertimento curiós que he traduït com Homes que semblen dones grans, tot suavitzant-lo, ja que l'original és "Men who look like old lesbians". Sobren els comentaris...