ANTONIA FONT

Un dia vaig comentar que no hi ha massa grups ni cantants acuals en català que m'agradin, els meus referents són més els Sisa, Serrat, Maria del Mar Bonet, etc. dels 60-70. Però fa uns anys que he descobert un grup, mallorquí, que trobo genial de veritat, amb músics competents, lletres imaginatives, melodies delicioses i una estètica i un discurs propi que fan que tinguin una personalitat poques vegades vista a l'estat. I no, no són Hombres G, són Antonia Font. Sabeu que el nom del grup és el de la primera fan que van tenir? Escoltar bona música, i amb aquest parlar de Mallorca tant dolc és una experiència que tothom amb una mica de sensibilitat hauria almenys de provar una vegada a la vida...

El grup està format per Joan Miquel Oliver(guitarra), Pau Debon (veu), Pere Manel Debon (batería),Jaume Manresa (teclats)i Joan Roca (baix). Practiquen un pop atemporal, fresc, natural, sense virtuosismes ni pretensions comercials, però amb una gran càrrega emocional; nostàlgica de vegades, surrealista d'altres, però d'una tremenda humanitat i sentit de l'humor. Per cert que l'autèntica ànima del grup no és el seu cantant (excel.lent veu) sinó el guitarrista Joan Miquel Oliver, compositor i lletrista de totes les cançons, amb una carrera en solitari que acaba de començar i, al meu parer, un dels pocs genis de la música actual al nostre país.

Biografia:

L'any 1997 el grup Antònia Font enregistra una maqueta amb quatre temes. Destaquen per unes lletres imaginatives i una adaptació lliure de diversos estils musicals.
A partir d'aquí el grup comença a girar pels bars d'arreu de Mallorca fins la publicació del primer disc. Antònia Font és també el títol d'aquest primer treball discogràfic on s'inclouen dos temes de la maqueta i dotze de nous. La temàtica general és la costant que definirà l'estil narratiu de la banda: astronautes, viatges fabulosos, mons ideals, paisatges mediterranis inventats i vida domèstica. L'elapé té la particularitat d'haver estat reeditat per Blau-Discmedi com una joia prematura del pop illenc després d'haver venut 4000 còpies i passar més d'un any exhaurit.

A Rússia (disc català de l'any 2001 a Rne.4) és un treball on el grup es proposa fer un disc auster i directe. Les relacions humanes i les reflexions sobre el sentit de la vida són els temes que substitueixen en certa mesura els flirteigs amb el suprarrealisme de la primera època. Cal destacar la presentació en directe al Teatre Principal de Palma on la banda és consolida com a fenomen local. També és el disc amb el qual Antònia Font entra en contacte amb el públic i la crítica catalans.

El tercer disc és editat el 2002 amb el segell Drac de Virgin. Alegria, deu cançons curtes d'una clara vocació pop, rep el premi Puigporret (millor disc de l'any) que atorga la crítica musical catalana dins del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV). També figura com a segon millor disc editat a Espanya en la llista que cada any confecciona la revista Rockdelux. Aquesta publicació també deixa en segon lloc el tema Dins aquest iglú en la llista de singles.

El 2004 s'edita Taxi. Premi Altaveu '04, millor disc de pop al MMVV, millor disc de l'any per la revista Enderrock, millor disc de l'any a Rock'n'clàssic... El tema Astronauta rimador és triat com a millor single de l'any d'àmbit estatal per la revista GO i el disc repeteix com a segon en la llista de Rockdelux. El treball inclou un CD amb setze cançons, un curtmetratge i un llibret d'unes cinquanta pàgines amb un relat. La temàtica és plenament la ciència ficció on els turistes del futur viatgen en transbordadors espacials com ara ho fan en luxosos creuers.

L'any passat van treure el seu últim disc, Batiskafo Katiuskas, de to més íntim,més pop i on recuperen una estètica i unes referències musicals molt anys 80, que deixa l'espai exterior per endinsar-se a l'oceà i de la que el seu primer single és...

La Cançó del dia:

Recupero aquesta secció que tenia una mica oblidada per parlar d'aquesta cancó, que si bé no és la meva preferida del grup - aquest honor se l'emporta Dins aquest iglú, una preciosa melodia - sí és de les més festives i ballables. Recordo aquest estiu, en un memorable concert a Manresa, que la gent es va tornar literalment boja quan van comencar a sonar els primers compassos. Es podria dir que és el seu primer single "dance", un gènere que mai havien tocat. I mira que han tocat gèneres diferents: Pop, folk, bossa nova, reagge, electrònica,...Però és una altra cosa que m'agrada d'ells, que són versàtils i imprevisibles.

Des del meu exili belga, doncs, un tastet de conya balear:

Wa Yeah! - Antonia Font