Ja torno a ser a la capital després del meu viatge a Estrasburg. Ha estat una experiència extranya, ja us ho diré. De fet no entenc, ni he trobat ningú que m'ho justifiqui racionalment, perquè les sessions de ple extraordinàries del Parlament Europeu es fan una vegada al mes a Estrasburg, amb la despesa i incomoditats que suposa traslladar tot el personal i les infraestructures a un lloc tant llunyà. És un tema de compensacions a Franca que ara ja és molt difícil revertir, i més quan fa pocs dies es va aprovar un nou Tractat de la UE (que és on es decideixen aquestes coses) i aquest tema ni es va tocar.
A part d'això la ciutat és bonica, més humana que la capital belga, diria, però també fa molt més fred. Mare de Déu, i tot just som a l'octubre! He notat diferències també pel què fa al menjar, molt més elaborat però també més indigest (mantegues i carns a dojo), i els preus són més...francesos.
El transport molt bé, en això els "europeus de terra endins" ens porten molta ventatge. Trams i busos pertot, a més els treballadors del Parlament viatgem gratuïtament, i fins i tot posen a la nostra disposició bicicletes -Clar que jo les preferiré amb el bon temps-.
Els divendres solen ser els millors dies per treballar perquè la majoria de diputats i funcionaris viatgen a casa i hi ha poca activitat. A mi m'espera el meu primer cap de setmana sol a Brussel.les, que aprofitaré per fer coses tant poc apassionants a Catalunya però tant engrescadores aquí com comprarar menjar per la despensa, fer dissabte o rentar roba.
Ah! Segueixo sense haver vist el Manneken Piss. Aquest cap de setmana passat amb el Marc vam anar a fer una mica de turisme però ens vem negar a visitar aquesta diminuta estàtua. Ara que ho penso, em puc posar un repte: A veure quantes setmanes aguanto sense haver fet la típica foto del nen dels nassos. Podeu apostar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada