Ja està.
Avui ha estat el meu últim dia de feina a Barcelona. A partir de dilluns tot serà nou per a mi: els companys de feina, però també i sobretot la ciutat, la llengua, la companya de pis (el primer cop que en comparteixo),els viatges continus,...
I ara, recordant aquest dia, no he pogut evitar posar-me una mica nostàlgic, així com la Loli en el seu Blog , on té un record per a mi. La veritat és que els missatges rebuts els últims dies de tota la gent de la feina i de les persones de fora amb qui he treballat aquests mesos m'han fet sentir -encara que només sigui una mica- especial, valorat. I això és el millor que m'emporto d'aquí a Brussel.les. Potser som gent corrent, com diu el blog de la Morón, però què voleu que us digui, jo sé que si d'aquí menys de 2 anys torno per treballar aquí ells hi seran, amb el mateix bon humor, la sensibilitat, les neures, les inquietuds i els problemes, i espero ser allà per compartir-los com hem fet fins ara. (Si ja sé que em poso molt melodramàtic perquè total, ens veurem sovint, però els canvis em posen tonto...)
Per cert, he de treure de la llista de pendents l'impermeable (Gràcies!) Sabeu que aquesta setmana vaig estar a la mateixa botiga, i me'l vaig emprobar, el mateix! Serà una altra d'aquestes conjuncions còsmiques que em fan pensar que tot serà millor encara a partir d'ara?
Records per la Núria, la Manoli, el César, la Loli,l'Ester, la Conxita, la Virgínia, el Salvador, la Carmen, la Lina, la Fanny i tooota la resta.
La setmana que vé faré l'adaptació del blog a la nova realitat. Finalment he decidit conservar aquest, i treure algunes seccions per fer-lo més àgil - i perquè no tindré tant temps per actualitzar, no ens enganyem- i brussel.lenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada