Ahir vaig fer una cosa que em va semblar el súmmun de l'autosuficiència i de la llibertat: Comprar menjar. Pot sonar extrany -de fet ho és - però com que fins ara no havia tingut temps i menjava de restaurant o de rapinyar dels altres, vaig trobar-ho emocionant. Era tardíssim, com les 21:30 de la nit, estava mig perdut pel la ciutat (com sempre) buscant un bus que no arribava i que quan semblava que arribava anava en direcció contrària, i vaig veure una espècie de colmado obert. Miracle, vaig pensar, ja que a aquelles hores és tot tancat. Era d'immigrants naturalment, i vaig comprar tot de coses pròpies d'un convençut solter acabat d'independitzar: Fruita (especialment pastanagues que m'encanten), una llauna de pasta amb salsa de tomàquet- per estalviar-me feina-, una guarrada per esmorzar, fruits secs, sopa en tetra brick i croquetes. Si, si, quan vaig arribar amb allò em vaig mirar a mi mateix amb llàstima, però ja estava fet.
Aquest cap de setmana que torno a casa buscaré menjar de veritat per endur-me (almenys per fer-me passar el "mono" d'embotits catalans per uns dies)
Ah! ja tinc l'acreditació. Ara ja no sóc un mer invitat i puc anar a tot arreu sense que els de seguretat em mirin com un delinqüent. I em deixaran passar al súper del Parlament(que abans no!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada