Brussel.les

Brussel.les em va rebre ahir amb un sol radiant, un cel blau intens i gairebé (tampoc ens emocionem) caloreta.

Vaig arribar desconcertat. Això no estava contemplat en el contracte... Així que un cop passat el centre, venint de l'immens i eficient aeroport, amb totes les maletes i lluitant per no entrebancar-me entre tanta llamborda, vaig agafar un puntual bus que em va portar al meu destí, just a costat d'un exhuberant parc. Allí no vaig poder evitar estirar-me una estona i deixar que el sol a la cara m'enmandrís i em deixés dormir una miqueta (després de gairebé no fer-ho les últimes 48 hores)

No podria haver esperat un inici millor de la meva "aventura" Un dia tranquil, de relax. Avui ja tinc massa coses al cap: ja estic fent llista de tot el què he de dur la propera vegada que vagi a casa -hi caben tan poques coses en una maleta i estem acostumats a fer-ne servir tantes el dia a dia!-, he de fer gestions pràctiques com obrir un compte corrent, comprar-me un mòbil belga, apuntar-me al gimnàs, mirar preus de pc portàtils per internet,...

El Parlament és immens, inhumà. Només he pujat a l'oficina i ja em sembla que no sabré sortir-ne mai més. El cas és que té tots els serveis perquè no t'hagis de moure gaire (bancs, gimnàs, restaurants, supermercat,...)I pel què fa a Brussel.les, no l'he trobat tan grisa com m'havien dit, és una ciutat molt centreuropea, de serveis, amb pocs edificis espectaculars, però amb moltes zones verdes, cosa que s'agraeix.


Ah! Veureu que he modificat una mica el blog. He substituït el vermell "passió" pel groc de les estrelles de la bandera comunitària. Properament aniré modificant i actualitzant seccions (no crec que tingui temps per tenir una secció de notícies actualitzada, ni per comentar una cancó del dia a la setmana, ni per afegir massa vídeos o links...) Ja es veurà.

A bientot!

PD: Necessito unes classes de francès ja! L'altre dia m'oferien un pis, i la propietària deia: "La maison est occupée par moi-même et deux autres co-locaires (filles pour le moment)." Doncs jo vaig entendre que vivia amb la seva mare i les seves 10 filles! Li vaig dir a l'amable senyora que no (vaig pensar, com és que volen llogar una habitació a un noi, amb tanta dona junta...)

De seguida em van fer veure del meu error, a part que vaig recordar una preciosa cancó (perdoneu, no trobo la c trencada) de Francois Hardy titulada "Tous les garçons et les filles" Però aquí el tema és: Perquè els francòfons es compliquen la vida escrivint tantes vocals juntes si després no en pronuncien cap del dret? La France (et La Belgique), dú puà!