Fenòmens extranys

Dia 22. 22è dia sense haver vist el Manneken Piss.

Des del canvi d'hora sembla que estem en una nit permanent, a les 5 de la tarda ja es fa fosc, i quan és de dia i plou, com avui, no sembla gaire que sigui de dia...Però no és plan de comencar cada post amb el "parte" meteorològic, oi?

Aquest cap de setmana va ser de relax total. Em llevava tard, feia un esmorzar com Déu mana, mirava la tele (flamenca, valona, francesa,alemana, de Brussel.les), que és una bona manera de familiaritzar-te amb l'idioma i les costums. També he mirat sèries i pel.lícules en VO en anglès i subtítols en francès o flamenc, que també és una bona manera de seguir connectat amb l'anglès, la llengua de treball.

Doncs dissabte vaig passejar pel Parc Duden, a sota del pis (això de dir "casa meva" encara em produeix una sensació rara) És un parc petit però esplèndid, verd intens, amb grans arbres i amples avingudes de terra, i una horografia que per moments et fa creure que estàs enmig d'un bosc. I en una zona de gespa vaig trobar una fotografia ja una mica esgrogueïda on hi apareixen tres nenes. Està datada: "mardi le 14 mars 2003" I a sota de cada nena hi ha escrit el seu nom, en lletra d'escola. Vaig estar a punt de deixar-lo al terra on era, però després vaig repensar-m'ho i la vaig agafar. Quines coses més extranyes et trobes, aquí.. Tornant a casa (?) pel parc recordo que em va venir una espècie de nostàlgia extranya. Jo tot sol en un parc solitari un diumenge de tardor, desarrelat, amb una foto a la mà d'unes nenes que feia dos anys es deien Eugéne, Maité i Laurence i semblaven felices. I ara on seran? Les coses canvien tan de pressa...

Aquesta sensació com d'estar fora de lloc també la vaig tenir dies abans amb dues situacions, una mica més absurdes: En una estació de tram de sobte vaig sentir com si una pedra m'hagués colpejat al front. Va ser un impacte brutal. No vaig veure ni la pedra ni ningú que la pogués haver tirat. Era prop del pis i vaig posar-m'hi gel de seguida. No m'ha sortit cap bony però vaig pensar que si arriba a anar uns centímetres més avall em trenca les ulleres i em podia haver fet molt mal.

La segona situació absurda va ser anant de compres, en un carrer molt transitat, quan una dona que repartia flyers, de sobte es va posar a pegar una pobre noia que passava per allà i que no entenia res. S'ho va acabar agafant amb humor, menys mal... No sé, de vegades vas pel carrer i veus gent extranya, costa veure gent rient o fent broma, i si a sobre et passen coses com aquestes...

Però bé, no patiu, que jo no em tornaré com ells, de fet m'agrada veure aquest contrast de societat perquè així valores més les coses bones que tenim a casa, com les festes. Estic desitjant que arribi dimecres per tornar a casa i fer la millor castanyada de la història!!

PD: En l'apartat d'articles he penjat una reflexió molt interessant de la Plataforma per la promoció del Transport Públic sobre la mesura de reduïr la velocitat d'entrada a Barcelona a 80 km/h. I a la denúncia del mes, mireu la pàgina annexa sobre Salvem el Suanya.