En alguna ocasió he parlat de la fascinació que sento per l'efecte que el temps té en els edificis, les ciutats, les mentalitats,... He trobat un vídeo que exemplifica això per a les persones; en aquest cas el canvi és només exterior, però suposo que algú també hi podria trobar hipotètics canvis interiors que es manifesten en l'aspecte exterior... No sé, de vegades ens fem canvis d'imatge radicals perquè ens sentim insegurs; o al contrari, estem plens de confiança i volem veure'ns diferents. A vegades els canvis són més subtils, però recollits en seqüència durant tants dies esdevenen significatius...
Com heu vist, una imatge diària des de 1998. Ara si mirem alguna foto nostra de fa uns 8 anys podem comparar...
---------------------------------------------------------------------------------
APUNT: Cert diari de prestigi, en l'edició digital, apunta com a Pregunta del dia: "¿Viajaría a un lugar turístico situado en una zona de conflicto?"
Em crida l'atenció poderosament: Quin interès té aquesta pregunta després de l'horrorós atemptat al Yemen on han mort 6 persones i n'han ferit moltes d'altres? El periodista creu que preguntant això dóna més la imatge d'estar sempre pendents de l'última notícia, al costat de les preocupacions de la gent? Sembla com si la qüestió es fes més des de la perspectiva del turista d'aquí que està preparant les vacances que de la preocupació per les víctimes i la seguretat de les persones a certs països llunyans.En un altre moment la pregunta pot tenir sentit, no dic que no, però avui precisament, les circumstàncies perverteixen les respostes (I tot hi així un 15 respon afirmativament). Podriem fer un blog sencer sobre preguntes absurdes i/o inapropiades als diaris electrònics...
Potser en faig un gra massa, en sóc conscient, però acabava de llegir el testimoni d'una supervivent ( Aquí hi ha l'enllaç )i la pregunta m'ha semblat gairebé de mal gust.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ai el pas del temps! Tot un clàssic del pensament humà. M´agrada la profunditat que li dones als teus comentaris. A vegades penso que no et reconec. M´ho prenc com una mostra més de la versatilitat de les persones. Igual que el temps, que segons com te´l miris també és quelcom versàtil, cíclic...sempre comdemnats a repetir els mateixos errors. De fet aquesta reflexió no deixa de ser una via d´escapament a la nostàlgia...amb un punt de saudade. Carpe diem i bon temps i barca nova! que aquest viatge no ha fet més que començar.
Ai, Kirikú
moltes gràcies per les teves paraules amables, i per llegir les meves paranoies, estic gairebé emocionat.
Per cert, qui ets?
Publica un comentari a l'entrada