Efecte Turifel

Qui més qui menys tothom pensa en o "està de" vacances aquests dies. No seria la meva intenció, Déu me'n guard,explicar què penso fer jo, i com ni amb qui, més que res per no aburrir (encara que suposo que sempre serà pitjor explicar un viatge un cop s'ha tornat, amb una pila de fotos mal enfocades per ensenyar i tot d'anècdotes i bromes privades que només et fan gràcia a tu) Però el cas és que buscant informació sobre llocs amb història, he llegit una crònica o reportatge sobre Pompeia que m'ha agradat molt.

Llegiu l'article aquí!!

Dins de la mateixa pàgina, m'ha cridat l'atenció una definició curiosa:

Efecto turifel: el mecanismo por el que el ojo no ve, sólo identifica y reconoce, lo que enfría la emoción esperable y puede llevar a la decepción, pues el recuerdo de lo ya visto en fotografías se anticipa a la visión en vivo en una distorsión similar a la que causa en el cerebro eso que conocemos como déjà vu.

Jo no recordo que m'hagi passat, potser l'experiència que més s'hi assembla va ser amb el Colisseu Romà, però tot i això no em va arribar a decepcionar.

El que sí es cert és que el millor d'un viatge solen ser els monuments que no coneixies, les coses que trobes per casualitat,les sensacions que et donen determinats paisatges o ciutats,la gent,... I també mirar de conèixer una mica la història del lloc que es visita.

En aquest sentit, tinc un gran record d'un viatge a Grècia acompanyat del llibre Corazón de Ulisses de Javier Reverte, que és un crònica de viatges esplèndida on aquest filòsof, escriptor i periodista narra el seu viatge per terres hel.lenes amb una sensibilitat i una saviesa històrica impressionants. Us el recomano de debò. i si algú té pensat anar a Grècia properament, ha de ser un MUST a la maleta, el viatge es disfruta molt més, i s'aprenen moltíssimes coses.

Bé, i ara ha arribat el moment de desvetllar on passaré part de les meves vacances aquest estiu: ... Mmmm .... Bé, crec que m'ho reservo. Així tindré més material per fer la crònica després ;-)