Aquest cop la sorpresa l'hi vaig donar jo: No sabia què anava a veure, de fet fins que no va començar el concert no en va ser conscient.
Jazz Llatí, amb Big Band, tot un luxe. Grans músics, com el flautista Gorka Benítez o el guitarrista brasiler Swami Jr. I després va arribar ella i va omplir l'escenari. Aquesta dona de casi 80 anys, amb una energia admirable, i un caràcter que només el dóna la sensibilitat i l'experiència, camina amb dificultat però té una potència vocal absolutament increïble. I davant una audiència poc avesada a la música llatina, ella donava les ordres : baixeu el volum -als tècnics-, piqueu de mans i canteu -al públic-...
Cançons totalment immortals com Lágrimas negras, 20 años, Dos gardenias, Bésame mucho o aquesta Lo que me queda por vivir (Títol del proper álbum)que és tota una declaració d'intencions. Segurament, però, vaig pensar, és l'última vegada que tinc l'oportunitat de veure-la en un escenari. La he conegut tard, però a temps.
Omara Portuondo. Molta classe.
PD: Si la voleu descobrir, a part del disc de Buena Vista Social Club, i del disc en solitari posterior, us recomano molt el FLOR DE AMOR (2004) una autèntica delícia musical.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada