Unes imatges més de la Toscana (Paisatge sienès, Pitigliano, Sant Gimignano i Villa Torrigiani). La veritat és que el paisatge és espectacular i divers. Vaig passar per boscos frondosos, erms, conreus de cereal,zones d'aigües termals,i sempre amb xiprers a la vora dels camins. I es menja molt bé, l'oli i els formatges són excel.lents, i fan plats senzills amb rúcula i amb tòfona, per exemple, deliciosos. El vi, molt present a tot arreu, és bò, però mai igualarà un Penedès o un Rioja...
En tornar, i si no ho dic rebento, m'he trobat que hi ha persones que et diuen el què hauries d'haver vist i el que t'has perdut. Oh! no has anat a veure ni el David ni La Galeria dels Uficci? Sacrilegi!! Doncs no, hi ha moltes coses a veure i a l'hora de triar també busco prioritzar llocs menys massificats (i cars) i on no hagis de fer cua (amb la soleiada que queia!) Per exemple, vaig anar a veure una exposició en un palau molt bonic sobre Cézanne i els impressionistes que em va encantar. I estàvem envoltats d'aborígens!
Per cert, fa dies que estic enganxat a un canal de televisió alemany de la parabòlica. Més concretament a un parell de programes que fan als vespres. El canal es diu N24 i aparentment és una tv de notíces 24 hores, però sempre que el poso, aproximadament a la mateixa hora, m'apareix una noia rossa molt alemana que presenta un programa sobre... cadenes de muntatge! "Sujuro", expliquen el procés de fabricació d'un producte des de l'inici fins al final, però l'estrella del programa són les cintes de la cadena de muntatge. Em tenen hipnotitzat. Després d'aquest en fan un d'ingenieria on es passen una hora analitzant la construcció d'un pont, posem pel cas. Crec que estic començant a tenir hobbies de jubilat, serà l'edat?
--------------------------------------------------------------------------------
La Cançó del dia:
LOVE - Old Man
Aquest grup dels 60, liderat pel magnètic Arthur Lee, era el més cool i underground dels grups de Los Angeles, i el seu tercer disc Forever Changes s'ha convertit en un mite i una influència per a molts músics posteriors. És un àlbum menys psicodèlic que els precedents i es basa en guitarres acústiques , baix i bateria, però té uns arranjaments orquestrals inèdits a l'època que el fan únic. És un mosaic que aglutina cançons delicioses com Andmoreagain, d'altres amb aires flamencs (Alone again or)i algunes amb canvis de ritmes constants (The good humor man...) sempre sota la influència de l'àcid que es fa notar en les juxtaposicions, la forma de tocar i combinar instruments,...
Però la cançó que més m'agrada de l'àlbum i el grup és una senzilla melodia, inspirada segons sembla en la 'Troika' de Prokofiev, i que comença amb una guitarra i un baix deliciosos on s'hi afegeix la veu aguda, quasi en falset, però profundíssima de l'Arthur Lee que canta de forma molt evocadora, com si vingués d'una altra època, i la música evoluciona i s'afegeix emoció i notes de piano fins que lentament es va difuminant fins desaparèixer...
El vídeo és d'una actuació de Lee com a solista l'any 2002, ell està bastant perjudicat per la "mala vida" i la seva veu no sona com en el seu millor moment, però us podeu fer una lleu idea de la bellesa de la cançó. Va morir l'any passat.
Títol: Old Man
Àlbum: Forever Changes (1967)
Intèrpret: Love (Arthur Lee, John Echols, Bryan Maclean, Ken Forssi, Michael Stuart)
Tall núm. 5, 2:57 min
Escolta Alone again or! , una altra de les grans cançons de l'àlbum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada