Avui m'ha passat una cosa curiosa. El tren ha arribat amb una hora de retard (bé, això no és una curiositat, és una tocada de nassos), circumstància que jo he aprofitat per dormir, tot sigui dit, ja que m'ho solc prendre amb filosofia a aquestes alçades de la pel.lícula.. Això sí, amb l'aire acondicionat a tota pastilla, cosa que no s'entén gaire amb el temps fresquet i plujós que feia al matí. Deu tenir alguna cosa a veure amb l'incident de l'altre dia quan 400 persones es van quedar tancades més de dues hores en un tren a 30 graus. Han pensat: que vagin amb retard, però que almenys no ens puguin dir que feia molta calor...
El fet és que arribant a St. Andreu Arenal, han dit pels altaveus que degut a problemes tècnics a Sants els trens anaven amb retard (després de dues hores ja ens n'havíem adonat!) i que a aquesta estació hi havia connexió amb la línea de metro i de busos. Inmediatament, una gentada ha baixat del tren, deixant-lo gairebé buit. Jo m'he quedat assegut. Al cap de 20 segons, el tren ha reemprès el recorregut fins a Sants amb normalitat, lentament però sense parar. Una senyora molt xerraire -massa- que tenia al costat i que parlava amb una amiga que tenia al davant com si ho fés amb toto el vagó, deia: clar, és que el senyor no ha dit que baixéssim tots del tren, sinó que hi havia retards i que aquí hi havia metro... Jo he pensat el mateix, que en són de llestos, s'han tret de sobre més de la meitat del passatge abans d'arribar a Sants perquè no col.lapsessin més l'estació ni les finestretes d'atenció al client... Quan he arribat, he demanat el justificant per la feina i la devolució del bitllet i llestos.
-------------------------------------------------------------------------------
Sentia per la ràdio un professor de comunicació que parlava de la mentida (i estic canviant de tema encara que pugui no semblar-ho)i ha explicat una cosa que m'ha cridat l'atenció: Per saber si algú fingeix quan riu, fixeu-vos en els ulls. Si aquests no riuen, menteix, actúa. perquè el mecanisme cerebral fa: curva la boca i es queda tan ample (no pensa en què quan riem o somriem espontàniament també se'ns tanquen els ulls)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada