Sobre el Blog i altres consideracions

Ahir va ser un dia emocionant, vaig entrar a formar part del món virtual (si, és una mica cursi això) I tenia tantes ganes de provar totes les possibilitats que té un blog que em vaig passar el dia modificant el disseny, els colors, afegint elements nous. En fi, que voldria comentar alguns dels elements d'aquesta pàgina:

-EL TÍTOL. Juvat vivere (o iuvat vivere) Expressió llatina que es podria traduir com "vivir es hermoso", en castellà, ja que en català no trobo una traducció que em satisfaci. És un terme relacionat amb el Renaixement i sobretot va fer fortuna a Alemania. aquí deixo uns extractes que parlen del tema:

"Los humanistas, antes y después del Renacimiento son, en su tiempo y en su escala, protagonistas de un gran proyecto de transformación cultural, moral y política, cuyo lema podía ser ‘vivir es hermoso’ (‘Iuvat vivere’), testimonio de optimismo, de sentimiento de libertad y de renovado amor por la vida. " Vicente L. Simó.

"El concepto de Renacimiento fue establecido por los tratadistas (personas que hacen tratados) italianos de los s. XV-XVI le llamaban Rinascita / Rinascimento. La base de la cultura renacentista aparece relacionada con la mentalidad burguesa para los hombres del Renacimiento la espiritualidad, es el rasgo más importante. Según los renacentistas el hombre tiene dos naturalezas: espíritu y cuerpo, estas no se podían mezclar. El hombre ha de saber distinguir las dos naturalezas. A diferencia de la Edad Media hay una concepción vitalista, optimista de la vida, el mundo ya no es “un valle de lágrimas” y la vida ha de ser disfrutada, gozada (tópicos como Carpe Diem, Juvat Vivere), es decir, se pasa del teocentrismo al antropocentrismo y la visión negativa desaparece."


-LA CANÇÓ DEL DIA. Allò ideal seria penjar cada dia una cançó, comentar-la i posar un enllaç on poder-la escoltar. Però ni crec que pugui complir amb aquesta tasca d'actualització ni encara tinc prou perícia internauta com per fer filigranes. De moment, em limitaré a comentar una cançó en cada entrada (que tampoc serà obligatòriament a diari, és clar)

De moment n'he posat 10 per avançar feina. Regularment aniré modificant el Top 10 tot afegint cançons noves a comentar. La primera podria ser:

Summertime - CARMEN Mc RAE

No faig cap descobriment, és un clàssic, un dels millors estándars del jazz americà, o de la cultura popular en general. La va compondre George Gershwin amb lletra del seu germà Ira Gershwin i DuBose Heywars per a l'òpera Porgy and Bess. La va començar a escriure a desembre de 1933, la seva intenció fou capturar el folkrore de la música afro-americana d'aquells temps. Dins de l'obra la cançó s'escolta tres vegades, com a cançó de bressol.

Hi ha grans interpretacions d'aquest tema; la canònica, que ha passat a la història, és la de la gran Billie Holiday, amb la seva veu profunda, abellotada. Brutal. Un dia repassaré la seva biografia, que a mi em va impactar molt perquè va tenir una vida "de perros", com se sol dir.
Llavors hi ha la de la meva adorada Ella Fitgerald, perfectament executada, molt més ortodoxa, i que emociona igualment perquè aquesta dona cantava meravellosament bé. I ja més moderna, la de la Janis Joplin és pura dinamita.

Però jo he triat la versió de la Carmen Mc Rae, que potser objectivament no és la millor, però que em sembla d'una emoció insuperable. El ritme és lleugerament diferent de la versió clàssica, més contemporani, ara diríem groovy. Està acompanyada per una orquestació sublim, tant que sembla que a vegades ella lluiti contra els violins per veure qui és capaç d'arribar més amunt.

Disc: Carmen Mc Rae sings great american songwriters (1950)
Intèrpret: Carmen Mc Rae
Tall núm. 14. (G.Gershwin-I.Gershwin-Heyward) 2:55

De moment ho deixo aquí, ja (m')he donat prou la llauna. Sé que el més usual és posar només una entrada per dia, però jo de moment crec que aniré escrivint a mesura que em vinguin les idees, i no descarto repetir més d'un dia. Penseu (si, vosaltres, hi ha algú?) que és tota una vida sense escriure res en un blog i ara de cop i volta tinc masses coses a dir...

NOTA: Demà em fan una petita intervenció i no sé quan podré tornar a actualitzar el blog. Ja tardeu a omplir-me la bústia de correu amb peticions pel meu retorn...