La calma després de la tempesta. Els carrers silenciosos, l'ambient estiuenc (amb turistes inclosos) Costa reemprendre el ritme habitual un dilluns com aquest després de la festa. D'una festa gairebé obligada, perquè ja em direu què pots fer un dia de revetlla de Sant Joan a qualsevol punt del país sinó unir-te a ella (no et deixen altre remei els petards i el bullici de la gent)
Terrasseta, música, amics, menjar multicultural -de l'aperitiu japonès a la butifarra amb seques-, què més es pot demanar? I a falta de tecnologia, bones són les cartes. M'agrada organitzar "eventos". Per la preparació, pel ritual, per les ganes de fer contents els altres. Últimament procuro sempre que algun dels plats elaborats a la taula l'hagi fet jo. Ara, hauré d'ampliar el meu repertori... En una altra vida m'imagino com el cap de protocol d'un emperador persa, o alguna cosa semblant. També ha sigut divertit que tingués dos menjars seguits en poques hores. El segon ja és una tradició: la barbacoa al diumenge, aprofitant la decoració de la revetlla del dia anterior. I amb nens. Quina energia!
Aquesta tranquil.litat que em sembla copsar a l'ambient deu tenir a veure amb la proximitat de les vacances per molta gent. Precisament ahir mirava fotos de l'últim viatge a l'abril i pensava: Quina mandra organitzar un viatge ara...! Crec que en aquest cas sí hauré d'improvitzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada