ART

Després de dies d'especulacions i de màxima expectació, a la fi el gran misteri que mantenia Catalunya aguantant la respiració ha sigut desvetllat. El profeta Ferran Adrià, el messies de la nova cuina, el català viu més important del moment (amb permís de Josep Cuni,...)ha explicat en què consistirà la seva presència al Documenta 12 de Kassel. Bàsicament i perquè ningú es perdi enmig dels conceptes abstractes de l'art contemporani: Es queda a Roses, al seu restaurant, fent el què fa cada dia (!)

NOTA PRÈVIA: La Documenta de Kassel és una fira d'art que va néixer al 1955 com una iniciativa en la què cada 5 anys, de manera didàctica i rigurosa, un grup d'experts de tot el món analitzen l'estat de la vanguardia artística (rescatant les principals aportacions de la primera part del s. XX, i alhora mostrant joves creadors d'Alemanya i la resta del món.)

Reprodueixo un extracte de la informació apareguda a El Perìódico:

"LA COHERÈNCIA
La Documenta 12, la trobada artística més influent del món, no havia sortit mai d'Alemanya. Vet aquí el segon cop d'efecte adriànic. El primer és la coherència: "De cap manera la gent s'ha de sentir estafada. Si una cosa té aquesta intervenció és l'honestedat. Una estafa hauria estat una instal.lació, una performance. Vam estar un any estudiant què podíem fer", va explicar ahir Ferran a les nou del matí abans de posar amb els altres artistes a les escales del Museum Fridericianum (pavelló A).

Què es podia fer?: era tan senzill, i a la vegada tan complex... En realitat la cosa ja estava feta, s'estava fent des de feia 25 anys: El Bulli en el seu conjunt. Adrià ho va comprendre el 14 d'agost del 2006. En cas que hagués fet una altra cosa, l'haurien apedregat.
¿I com han transmutat El Bulli en el pavelló G? Primer, l'efecte mental, el mapa de la Documenta, en què apareixen gairebé en línia recta els set pavellons de Kassel i, en una cantonada, com si fos les Canàries, Roses. Segon, l'efecte físic: tots els clients que des de demà fins al 23 de setembre sopin al restaurant rebran un menú amb el logo imprès de Documenta perquè ells també seran visitants de la fira. I tercer, l'efecte umbilical: cada nit dues persones arribades de Kassel (elegides per la direcció de la Documenta) soparan a El Bulli. El pont aeri Kassel-Cala Montjoi és finançat per Caixa Girona, el Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona i l'Ajuntament de Roses."

Trobo sincerament fascinant tant la idea com el tracte que se li dóna a la informació. On alguns hi podrien veure "jeta" o "poca imaginació", la premsa hi veu "coherència" i originalitat. L'Adrià és molt llest, i contra els que ja preveu que es puguin sentir estafats, es defensa afirmant que si hagués fet una altra cosa l'hauríen apedregat.

En això té molta raó, perquè imagineu que reserveu amb un any i mig d'antel.lació una taula al Bulli, amb tota la il.lusió del món espereu aquest moment on segons tothom viureu l'experiència mística més important de la vostra vida, entretant us heu d'estrényer el cinturó durant uns mesos i, posem pel cas -i paradoxalment-, deixar d'anar a sopar fora tan sovint per recuperar la inversió, tot això perquè una setmana abans et truquin del restaurant i et diguin que ho senten molt, però que s'haurà d'anul.lar la reserva perquè el Ferran i tot l'equip han d'anar a Alemanya a fer una performance artística....

D'aquesta manera, imprimint un logo al menú, i invitant a sopar a dues persones de Kassel al Bulli (amb el viatge pagat per institucions gironines, of course)ja s'ha guanyat el cel, tant pels comensals del restaurant, com pels invitats del Documenta, que tindran la sort d'anar gratis a la Costa Brava i menjar com mai, i, perquè no dir-ho, participar en una activitat artística molt més emocionant que veure pel.lícules experimentals polaques en blanc i negre (per posar un exemple triat a l'atzar de la programació)

Si és que encara tindran raó, el Ferran Adrià és un geni, els catalans no ens el mereixem...


--------------------------------------------------------------------------------

Ahir feien Entre Fantasmas, a Cuatro. És de les poques sèries a les que m'he enganxat. No sé si us heu fixat que últimament hi ha una espècie de moda, o de febre per les sèries, especialment si són americanes. Ara si no veus Perdidos, o House, o Herois, o Los Soprano, no ets cool. I si les fan en una plataforma digital, o te les baixes d'internet per avançat, molt millor.

Doncs a mi m'agrada Entre Fantasmas. Ja sé que té poca audiència, que l'argument és bastant senzill i que els capítols comencen i acaben cada setmana, no tenen continuïtat com en d'altres sèries, que no hi ha teories ocultes sobre els personatges i les trames, etc. És una sèrie com de les de tota la vida, però amb fantasmes. I fa yuyu.