Poesia musicada

Transcric unes poesies d'un autor que em va commoure especialment quan el vaig descobrir: Konstantinos P. Kavafis. Són dues de les seves obres "filosòfiques", però no cal espantar-se, s'entenen d'allò més bé.

CIRIS

Els dies que vindran són davant nostre
com una filera de ciris encesos,
daurats, càlids i plens de vida.

Els dies que passaren resten darrere
com una trista filera de ciris apagats.
Els de més a prop fumegen encara,
ciris freds, consumits, torçats.

No els vull veure: m'entristeix la seva forma
i m'entristeix també el record de la seva antiga llum.
Miro al davant els meus ciris encesos.

No em vull girar, per no frisar en veure
com s'allarga depressa la filera ja esmorteïda,
com augmenten depressa els ciris apagats.


CHE FECE... IL GRAN RIFIUTO

Per a certs homes tanmateix ve un dia
que han de dir el gran Sí o el gran NO.
És evident tot d'una qui era que tenia
a punt a dins seu el Sí, i en dir-lo va endavant
cap a l'honor i la convicció.

Qui ha fet el refús no es penedeix. Si tornen
a preguntar-li, "No" repetirà.
I, amb tot, aquell "No" -l'exacte que calia-
l'aterra per tota la vida.


----------------------------------------------------------------------------------


I per acompanyar-les, res millor que una nova Cançó del dia:

NICK DRAKE- Day is done

"El músic de les estrelles, el poeta dels arbres, l'home que va morir de solitud."

Nick Drake fou un cantautor folk anglès nascut al 1948, ara músic de culte,però que en vida va vendre poquíssims discos, que és famós per les extranyes afinacions de la seva guitarra i per la virtuosa tècnica de punteig amb la mà dreta, a més de pel seu físic de 1'90m i el caminar encorvat. Les seves lletres, fosques i enigmàtiques, parlen d'amor, de solitud i de naturalesa (el mar, el vent, els arbres)

La cançó d'avui pertany al seu primer àlbum, Five leaves left (1969). El títol és una al.lusió als estutxos de paper de fumar 'Rizla', en els què un emblema amb aquestes tres paraules (5 leaves left, és a dir, queden 5 fulles)avisa de què s'està acabant el paper. Els arranjaments del disc són barrocs, amb un ús abundant d'instruments de corda, en particular violonxels i contrabaixos; i en primer pla sempre la seva veu i la guitarra.

Day is done és una cançó- la més curta del disc- que passa com un sospir, és totalment atemporal, i té una de les millors melodies que he sentit mai. De fet, al meu parer s'ha d'escoltar tot l'àlbum sencer, en silenci, possiblement de nit, per copsar tota la bellesa i la tristesa que hi ha dins.

És clar que per escoltar-lo, millor estar d'uns ànims diguem-ne que tropicals, ja que pot deixar estabornit al més optimista. De fet la història personal del cantant també és molt trista. Va deixar la carrera de filologia per dedicar-se a la música, després de tres àlbums sense gens d'èxit va entrar en una profunda depressió i va morir en extranyes circumstàncies, de sobredosi d'antidepressius, als 26 anys.



Disc: Five times left (1969)
Intèrpret: Nick Drake
Tall núm. 5, 2:29 min.

Per escoltar-la clicka aquí!

Poso l'enllaç. Ja es veu que vaig començant a dominar més el tema tecnològic. Per cert, què tal el blau marí de fons? Millor que el verd tristoi d'abans, no?