Cinehistèria

Arrel de l' amable missatge d'una lectora del meu blog ;-) parlaré una mica de cinema, que és una activitat que m'agrada molt i que últimament, "per B o per H" tinc una mica oblidada.

Per exemple, tot l'enrenou que hi ha a Barcelona amb la visita de Woody Allen i el rodatge de la seva nova pel.lícula. Perquè aquesta ciutat cosmopolita, diversa, culta i hípervisitada per turistes d'arreu del món perd el cul (amb perdó) quan un director americà hi roda el seu nou film? A mi em sembla tot massa provincià i d'un papanatisme que ratlla l'absurd.

R.A.E.
papanatismo.
(De papanatas).
1. m. Actitud que consiste en admirar algo o a alguien de manera excesiva, simple y poco crítica.

No trobeu que és una definició bastant ajustada al què passa aquí amb Allen? A veure, és cert que és un gran director, que ha fet molt bones pel.lícules, que no se sap ben bé perquè la gent de Barcelona connecta molt amb el seu cine i els seus diàlegs. Això ningú ho discuteix. Passa una cosa semblant amb Bruce Springsteen,a nivell musical per exemple, i això no li treu la condició de gran artista: en els dos casos ser un producte d'èxit no va renyit amb la qualitat.

Però com és que l'Alcalde i alts càrrecs de la Generalitat corrin a fer-se la foto amb ell on calgui (potser pensant que això els donarà vots?), que a la premsa hi hagi una crònica diària sobre què ha tingut la sort d'haver estat visitat per n'Allen, etc? Si fins i tot una noia que treballa al carrer Princesa en una botiga de roba em va comentar l'altre dia que hi havia entrat el Woody (a seques, és com de la família ja) quan ella no hi era i estava la pobra molt decepcionada. Em sembla exagerat, i això millor que jo ho explica l'article d'en Trallero ahir a la Vanguardia (Que he intentat trobar on-line però no hi ha manera)

No vull semblar malastruc (com m'agrada aquesta paraula) però no em dóna bones vibracions aquesta pel.lícula. En paraules del director serà una comèdia amable, amb tocs romàntics, sobre una turista que visita Barcelona. No sé, sembla un argument fluixet, com una excusa perquè surti la ciutat, els monuments, i algun actor espanyol.Ei, espero equivocar-me, eh?

Per cert, a veure si aviat faig una crònica d'algun film interessant, des de Zodiac que no em veuen el pèl pels cines. Bé, vaig revisitar l'altre dia una pel.lícula que feia anys que buscava (el meu pare és un fan absolut)i que es va publicar per primera vegada en DVD fa poc. Es tracta de l'Emperador del Nord, amb Ernest Borgnine i Lee Marvin, un drama de 1973 centrat en la Gran Depresió Americana i inspirat en les aventures de Jack London. És un film trepidant, amb uns actors inmensos i una música excepcional. Queda dit.