No sé si la idea original del blog com a format era la de ser un diari virtual i personal, on la gent expliqués les seves coses, pensaments, denúncies, comentaris sobre actualitat, etc. Jo tinc la intenció que sigui més o menys això.
Recordo que quan era adolescent escrivia tot el que se'm passava pel cap en el primer lloc que trobava (normalment fulls quadriculats de llibreta d'estudiant que anava omplint fins a l'obsessió i sense deixar que quedés cap espai en blanc). També vaig passar una època on, molt solemnement, vaig decidir que faria un diari, ja que era -i sóc- una persona que sempre estava pensant coses, i com que per més inri sóc de poc xerrar, necessitava vomitar totes aquelles idees i històries, i records, en algun lloc. L'invent, però, no va ser massa reeixit, hi vaig escriure molt poc, a la fi l'únic que vaig recollir van ser tres o quatre descripcions de somnis inquietants que vaig tenir en un període d'uns 6 mesos. Això sí, encara conservo la llibreta que havia de ser el meu diari (una cosa hortera i infantil de paper barat amb un dibuix de Disney) i alguna vegada que els he reellegit se m'han posat els pèls de punta, o m'ha entrat una malenconia profunda, segons els casos.
La cosa és que ahir, que tenia festa, em vaig llevar tard (vaig sortir diumenge) i em vaig passar el dia mig zombie i sense fer res del que tenia planejat fer. I avui, en llevar-me, m'he dit que no puc malgastar mai més un dia d'aquesta manera, i hauria de fer alguna cosa amb tot plegat. I la meva primera decisió ha sigut obrir el blog, perquè serà una manera d'obligar-me a escriure de tant en tant, i reemprendre una activitat que fa anys feia molt més sovint.
Dit això, no puc deixar de pensar que extrany és això d'escriure sobre temes tan personals i publicar-ho a la xarxa sense saber qui és exactament el teu/s interlocutor/s. I si això no ho acaba llegint ningú? (Bé, potser millor) Doncs almenys em servirà de teràpia, i m'estalviaré uns calerons que per altra banda tampoc em pensava gastar en psicoterapeutes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Doncs a mi em sembla fantàstic que tinguis un blog nenito!
És molt fort que a través del que la gent escriu per aquí descobreixis tantes coses q no sabies...n'aprens més del q em pensava.
Un exemple clar es tota la informació musical q m'arribo a trobar i de la qual no dono abast (flipo amb els comentaris musicals q has posat en una entrada més recent)
Ja tens una lectora! ;)
Petons
pd. em fa vergonya dir-ho però jo tb tinc un blog bastant més cutre q aquest
Publica un comentari a l'entrada